De súbdites a ciutadanes. Espanya 1965 - 1995
Aquesta exposició és producte d'una voluntat i un treball col·lectiu, tant dels qui han participat activament en l'equip de cerca, com dels qui el van fer en el passat amb les seues accions i reivindicacions. A la fi de 2015, inaugurem una exposició titulada "Memorables, insignes i intrèpides", que també va produir i va dissenyar el MUA (Museu de la Universitat d'Alacant) i la idea de la qual llancem i executem amb la nostra investigació, des de l'Associació Museu de Fets i Drets de les Dones. És ara el nostre desig realitzar un repàs panoràmic a moltes de les qüestions que es van tractar en l'exposició abans nomenada, amb la perspectiva d'un segle després. En les accions, reivindicacions, avanços i drets de les dones, en la seua versió política, organitzada i col·lectiva, fa l'efecte que s'avança molt poc o, per contra, fa l'efecte que ja està tot aconseguit. Ni l'un ni l'un altre és cert. Tot això és producte d'un llarg camí que no ha conclòs. D'altra banda ens interessa posar de manifest la importància del feminisme com a motor de canvi. El feminisme com a moviment, com a pensament i com a impulsor de polítiques d'igualtat. Aquest treball contribuirà a neutralitzar algun dels prejudicis: que les dones ja han arribat on havien d'arribar en raó de justícia i que, tots els avanços són simplement producte del desenvolupament històric. També ens llançarà llum sobre les diverses accions i orientacions feministes que van desembocar en una millora de la qualitat dels drets de ciutadania per a les dones. Donada la magnitud de fets que s'amunteguen al final del segle XX i a principis del XXI, hem decidit fitar i limitar la temàtica al que va ocórrer a Espanya en els anys compresos entre 1965 i 1995. En aquesta trentena d'anys passem des de les lleis paternalistes i patriarcals dures del franquisme a un desplegament de llibertats públiques i de drets per a les espanyoles. En aquestes dates ocorren la majoria de reformes dels codis, la incorporació massiva a ocupacions remunerades, l'entrada espectacular a les universitats, la presència significativa de dones en àmbits que els havien estat vedats, la proliferació de grups de treball i associacions feministes i professionals, la creació d'Institucions d'Igualtat, la participació d'Espanya en la Dècada de la Dona de l'ONU (1975-85) i en les seues conferències internacionals i arribem fins a la Conferència Mundial de les Dones a Pequín en 1995, l'última que es va realitzar amb aquest caràcter. Evidentment aquesta època significa un abans i un després: el pas definitiu de "Súbdites a Ciutadanes". Amb aquest treball també desitgem contribuir a la visibilització i a la valoració de tot allò que les feministes hem aconseguit contra vent i marea, per a aconseguir respecte i reconeixement en tots els ordres de la vida. encara que segur que hem deixat en el tinter moltíssimes coses i persones significatives: perquè no ho hem trobat a temps, perquè mancada documentació digital adequada o per les nostres pròpies limitacions. Ja sabem que tota obra humana és imperfecta. Des d'ací demanem disculpes a qui se senta absent d'aquests panells. Una exposició xicoteta com aquesta, no permet abastar-ho tot. Sovint manquem de memòria històrica i els canvis produïts en la vida de moltes dones no queden tan lluny perquè els desconeguem en gran part. A més volem posar de manifest les pressions realitzades de manera col·lectiva, per a obtenir assoliments socials. Els actes aïllats i les biografies heroiques d'algunes dones no han d'aombrar els guanys socials i culturals. Amb això salen guanyant totes les societats que ho practiquen: s'eleva el nivell de vida, de cultura i el grau de civilització. Recuperar el talent, aportacions i valorar-lo en la seua justa mesura és també un avanç. Però no oblidem que res es fa només. Intentarem amb aquest treball traure a la llum aqueixa cadena d'esforços humans que ha desembocat en moltes de les condicions que gaudim avui dia, ací i en altres parts del món. I tampoc oblidem que les ratxes d'avanços conviuen amb les de resistències als canvis i reaccions patriarcals desproporcionades.
Vicerectorat d'Extensió Universitària, Universitat d'Alacant
Elena Simón Rodríguez
Peces: 17 panells de cartó ploma. Mida: 1 panell en orientació vertical de 100x150 cm 16 panells en orientació horitzontal de 150x100 cm. Pes: 31 kg.
3 paquets de 155x105x8 cm en paper embalatge El sistema d'ancoratge és amb una o dues escàrpies col·locades en la paret, que enganxa amb un suport que ve ja incorporat als panells.