L’àmbit universitari s’ha constituït com un camp amb un marc institucional propi de suport a la normalització del català amb una lògica relativament autònoma respecte als marcs normatius locals, autonòmics i estatals. Fa uns anys el disseny de les polítiques lingüístiques universitàries (PLU) estava més cenyit a la diversitat de marcs legals i de situacions sociolingüístiques dels diferents territoris, però en el context recent s’està produint una certa convergència entre les realitats sociolingüístiques i de política lingüística que fa més fàcil homogeneïtzar i generar un marc conceptual, terminològic i d’estratègies de gestió compartit.

La Xarxa Vives n’és l’exemple. És l’única institució d’un mateix domini lingüístic integrat per 4 estats que disposa d’un Pla de Política Lingüística propi i comú per les seues universitats. L’origen d’aquesta fita és fruit del treball conjunt que els responsables dels Serveis Lingüístics universitaris porten a terme, en el marc de la Comissió de Llengua de la XVU, des de fa més de 20 anys. Aquesta Comissió va ser pionera a desenvolupar un pla de de treball estable, vàlid per a tot el territori Vives, que incorporara criteris generals en matèria de llengua aplicables a tots els àmbits de la universitat, i que vetllara per la normalització, la coordinació d’accions i la promoció del català a través de més de 30 línies de treball cada any.

Paral·lelament, ens trobem davant d’una cruïlla tecnològica, educativa, econòmica i social, precipitada per una pandèmia que tindrà previsiblement un gran impacte en el futur de la globalització. En el camp universitari, tindrà una incidència molt rellevant en el procés d’internacionalització, que prendrà un altre caire, amb menys mobilitat física, i també en el vessant tecnològic, amb un increment de la digitalització. En aquest cicle es constata la consolidació i l’avanç d’ideologies supremacistes, que en el camp lingüístic es manifesta en apostes de monolingüisme excloent vinculat a llengües de tradició imperial o franca que s’allunyen de l’esperit de solidaritat i cooperació europees.

Preservar la diversitat lingüística, promoure el plurilingüisme ha estat i és un dels objectius de les universitats, connectant amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment l’objectiu 4 que estableix “Garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tothom i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida”; o la meta quarta de l’objectiu 11 en indicar que cal “Enfortir els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món”.

En aquest context cobra especial importància compartir idees i estratègies per enfortir l’ús del català com a llengua acadèmica en l’espai complex i divers de la Xarxa Vives. Cal ‘llegir’ el context per projectar el futur, i situar el català com a competència transversal necessària per reforçar la qualitat de l’educació i com a part indestriable de la responsabilitat social de les universitats.

Quina ha de ser l’agenda 2025 de la política lingüística de les universitats de la Xarxa Vives? Quina formació han d’obtenir les persones titulades a les universitats? Com volem que siguen els graduats i els investigadors de les nostres universitats des del punt de vista professional, lingüístic i convivencial? Quins objectius avaluables podem fixar, amb quin calendari i quins indicadors de seguiment? Quines accions polítiques universitàries cal articular que incrementen el valor social de la llengua i incentiven l’ús del català en les diferents activitats de la universitat? Com podem implicar el conjunt de la comunitat universitària en la protecció de drets i compliment dels usos previstos en els reglaments d’usos i plans de llengües?

1. Presentar l’estat de la qüestió sobre la política lingüística universitària, a partir principalment dels informes de política lingüística publicats per la Xarxa Vives, i consensuar conceptes comuns d’aquesta política que permeten entendre millor la realitat.
2. Analitzar com les universitats han de regular la política lingüística universitària en el marc de la seua capacitat normativa, d’acord amb el seu caràcter transversal i la vinculació amb la política acadèmica i d’internacionalització.
3. Establir actuacions i indicadors bàsics compartits per avaluar els resultats de les polítiques lingüístiques universitàries.

• Rosa Calafat Vila, coordinadora de Política Lingüística de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
• Rafael Castelló Cogollos, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València (UV).

• Matilde Baño Caballero, gestora d’Activitats Culturals i de Promoció Lingüística de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH).
• Carolina Bastida Serra, coordinadora del Servei de Programes Internacionals i del Grup de Recerca en Llengües de la Universitat d’Andorra (UdA).
• Jordi de Bofarull Bertran, responsable de l’Àrea de Llengua Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Secretaria Executiva de la Xarxa Vives d’Universitats

Per a participar cal formalitzar la inscripció a través d’aquest formulari abans de dilluns 22 de novembre.