Nous coneixements han anat aflorant a Europa durant segles gràcies a la universitat. Des de l’inici, l’acadèmia va acceptar el paper de motor de la cultura i referent social, tot preconitzant el saber i el saber fer com a pauta distintiva. Tanmateix, perviu actualment el plantejament original? La incertesa marca el futur, per definició. La universitat, òbviament, no es lliura d’aquesta regla.

Tambè la premsa viu, en aquests moments, una situació de vacil·lació i de trànsit. Les constants i extraordinàries innovacions tecnològiques, per una banda, i la forta crisi financiera internacional, per l’altra, estan alterant a fons les bases i el funcionament del periodisme. En aquest context, el vincle entre la indústria de la premsa i la universitat es fa més necessari que mai.

Les missions primordials de la universitat són la formació, la recerca crítica i la transferència de coneixement i innovació. Els beneficiaris en són els estudiants, les empreses on acabaran treballant aquests estudiants i, per extensió, el conjunt de la societat. En aquest punt, però, convé formular una altra pregunta: en són realment conscients tots els actors implicats? Si consideréssim en exclusiva els comportaments majoritaris en la universitat i l’empresa en els darrers temps, la resposta seria negativa.

La situació s’havia anat agreujant fins al punt que, en ocasions, semblava que s’hagués produït una fractura en la cadena que unia aquests dos extrems que, ben mirat, no haurien d’estar tan lluny. Més aviat al contrari, en temps de canvis i fins i tot de convulsions, com els actuals, la transferència de coneixement és fonamental. Per assolir-la, les empreses periodístiques i les universitats han de treballar frec a frec. Iniciatives com la impulsada conjuntament per la Xarxa Vives d’Universitats i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), que han dinamitzat la recerca en el camp del periodisme de proximitat, han contribuït a recordar-nos, a tots els interessats, que ens necessitem. I és que així, treballant de forma organitzada, amb independència, però amb vincles ferms i duradors, els uns i els altres fem millor les nostres respectives feines.

Els professors que abandonen el seu aïllament acadèmic i que mantenen un contacte fluid amb els mitjans de comunicació deixen de funcionar com a simples dipòsits d’informació per convertir-se en líders dels processos d’aprenentatge dels estudiants. L’excel·lència en la transferència deslliga les universitats d’interessos tancats, esbiaixats o particulars, i les acosta al màxim als interessos generals, comuns.

Des de l’altre punt de vista, organitzacions i entitats de la professió com la ACPC estan començant a reconèixer que la universitat ha de tenir aquest lideratge transformador, capaç de portar endavant plans estratègics per millorar la qualitat de l’aprenentatge dels alumnes d’avui, això és, dels empleats dels mitjans i els emprenedors en el terreny de la comunicació de demà. La indústria de la premsa ha de desenvolupar una visió moderna en què la innovació i la recerca siguen elements indispensables per millorar el seu producte i per acostar-lo més a la societat, amb la qual cosa s’acompleix un servei públic essencial. En això, el suport de la universitat és clau.

La investigació en el camp de la premsa local i comarcal duta terme a les universitats que integren la Xarxa Vives, vehiculada a través de vuit grups de recerca, és rica i variada, i pensem que també útil. Aporta coneixements sobre l’impacte de la convergència digital en els mitjans de proximitat, sobre les noves competències professionals que han d’assolir els periodistes, sobre el canvi d’hàbits de consum de notícies o sobre els nous models de negoci en l’entorn virtual, entre altres qüestions. Tots ells, aspectes transcendentals en el procés de redefinició i reconversió en el qual està immers el sector. Un cabdal d’idees i expertesa que la indústria del periodisme ha d’aprofitar. Només així, amb una forta connexió entre universitat i empresa periodística, podrem fer front amb garanties d’èxit a aquests temps incerts.

Josep Lluís Micó Sanz (Universitat Ramon Llull) i Andreu Casero Ripollés (Universitat Jaume I)

Altres articles publicats a «L’espai de»

Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)