El debat va comptar amb l’assistència de més de 130 persones (foto: Prats i Camps).

Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.-09.02.2012.- El Circuit de Ciència 2012 es va estrenar ahir dimecres 8 de febrer  amb la jornada «Som esclaus dels nostres gens?» que va tenir lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, amb l’assistència de més de 130 persones. L’acte s’emmarca en els tallers universitaris del Fòrum Vives organitzats per la Xarxa Vives conjuntament amb la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València (UV) i la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, Acció Cultural del País Valencià, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt), la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica i la CAM. La jornada d’ahir s’inscriu també en els actes del Dia de Darwin 2012 a la UV.

El debat es va plantejar a partir de preguntes com si som realment lliures o ens condiciona la biologia, quina és la base genètica del llenguatge i altres interrogants com si la violència és cultural o natural, o si existeix un gen de la creativitat o de la religiositat. En el taller, David Bueno, professor del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor del llibre L’enigma de la llibertat: una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana (Bromera/PUV, 2011) va explicar que «de totes les activitats que caracteritzen les persones, n’hi ha dues que sobresurten clarament: la capacitat de pensar i de viure en societat, i ambdues van estretament lligades a un sentiment de plaer, plaer de pensar i plaer d’estar amb altres persones». En opinió de Bueno, «totes dues característiques troben el seu màxim exponent en activitats com el Circuit de Ciències, el qual va esdevenir, tant per a mi com a convidat, com espero que també per a tots els assistents atenen a la seva extraordinària participació i a les interessants preguntes i comentaris que van fer, en un autèntic plaer social i intel·lectual. La conclusió de la jornada, va afegir Bueno, «és clara: cada cop que pensem som una mica menys esclaus, una mica més lliures».

Al seu torn, Ester Desfilis (Universidad Complutense de Madrid), va dir que el tema plantejat «es una qüestió de gran actualitat degut a que en els últims anys s’ha produït un creixement exponencial dels coneixements sobre les bases genètiques de moltes malalties i fins i tot d’aspectes complexos del comportament humà com les habilitats per a la musica o la tendència a la promiscuïtat. Evidentment la resposta a aquesta pregunta no pot ser senzilla. El coneixement que tenim actualment de l’organització del cervell i la seva extraordinària plasticitat, i del paper dels gens en el seu desenvolupament i en el seu funcionament, així com de les bases biològiques del comportament humà apunten a que els gens condicionen però no determinen el nostre comportament i, per tant, hi ha espai per una certa llibertat».

Finalment, Juli Peretó, coordinador de l’Espai Ciència de l’IEC, va destacar l’elevada assistència de públic, especialment de joves: «Una vegada més observem amb satisfacció que les activitats de divulgació científica tenen un públic encuriosit que assisteix i participa; això ens anima a seguir treballant per fer una mica més real la nostra convicció que la ciència també és cultura».

L’acte va ser un diàleg pròxim entre experts i públic en general amb l’objectiu de promoure la cultura de la participació i el diàleg de la societat, un intercanvi d’idees en directe, d’acord amb la filosofia que va animar l’any 2004 la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la UV l’any 2004 i des d’aleshores s’ha convertit en una de les de més èxit. El debat d’ahir va estar moderat per Núria Cadenes, periodista del setmanari El Temps.