El passat 14 de juliol es va presentar a Barcelona el recent informe de la Unesco Repensar l’educació: vers un bé comú mundial?, una reflexió que neix de la necessitat constant de reinterpretar i protegir els quatre pilars de l’educació (Informe Delors 1996)* així com de reafirmar la seva visió humanista de l’educació, centrada en sostenir i afavorir la dignitat, la capacitat i el benestar de la persona humana en relació amb els altres i amb la natura.

L’interès d’aquest enfocament no rau solament en els valors i principis ètics que defensa, sinó en l’impacte que té aplicar aquesta visió sobre el disseny de processos d’aprenentatge i la definició de les competències clau al  SXXI.

La concreció dels principis de la visió humanista no només implica a quin model d’escola volem, sinó que s’estén sobre tots els espais educatius, també els de l’educació secundària i superior.

En l’espai de l’educació superior l’informe assenyala tres àmbits concrets que requereixen d’una reflexió aprofundida:

• Com assegurar una educació més inclusiva? vetllant per la paritat de gènere i garantint oportunitats d’accés per a tothom.

• Com transformar l’escenari educatiu? reformulant els mètodes, el contingut i els aprenentatges cap a un enfocament més fluid de l’aprenentatge en que les institucions formals interactuïn amb experiències educatives menys formalitzades (xarxes socials, aprenentatge mòbil, MOOC,..)

• Com redefinir el paper de les institucions d’educació superior? en un context de major competitivitat global i vers formes posttradicionals d’educació superior en els que els nous mètodes d’educació a distància i en línia transformen l’experiència de l’estudi fins i tot al campus.

(*) segons el concepte dels quatre pilars de l’educació, tot aprenentatge organitzat hauria de dedicar  la mateixa atenció a aprendre a saber, a prendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts.