Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- El Govern d’Andorra ha publicat l’estudi Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009) que mostra que s’ha frenat la tendència negativa en l’ús del català, reflectida a l’estudi de 2004 i constata una evolució ascendent.

L’estudi ha estat realitzat pel Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans per comanda del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra. Les enquestes que conformen l’estudi van començar a realitzar-se l’any 1995 amb la finalitat de dur a terme una anàlisi de l’evolució i la situació del català en relació amb les altres llengües que tenen una presència destacada en la societat andorrana. Actualment, l’estudi ha esdevingut un indicador sociolingüístic que realita enquestes en intervals regulars de quatre o cinc anys, i els resultats que s’obtenen permeten programar les accions més adequades a cada moment en matèria de planificació lingüística.

Després de la tendència marcadament negativa que es va reflectir en l’ànàlisi de les enquestes de 2004, als resultats de l’enquesta de 2009 s’observa que aquesta tendència s’ha frenat i fins i tot es constata una evolució ascendent de l’ús del català. El català creix i és la llengua més present en determinats àmbits com ara l’Administració pública, la banca, assegurançes, atenció mèdica, botigues, minoristes i llocs de treball. No obstant això, el català és menys present en la comunicació a la llar, amb els amics i en algunes relacions amb el món socioeconòmic com els grans magatzems, el transport públic i els restaurants on s’utilitza majoritàriament el castellà, tot i que en aquests espais també s’ha incrementat l’ús del català. A més, tot i que el català com a llengua familiar ha retrocedit a causa dels fluxos migratoris, l’ús exclusiu del català a les llars s’incrementa lleugerament i, sobretot, es detecta un procés de transmissió lingüística intergeneracional a favor del català de 47%.

Antoi Martí Petit, cap del Govern d’Andorra, explica en la presentació del llibre que «no ens podem relaxar a l’hora de fomentar l’ús del català». D’acord amb Martí, «el nostre objectiu més immediat és evitar la tendència a relegar el català als àmbits més administratius i acadèmics, on ja té una presència majoritària pel fet de considerar-lo com a llengua oficial. Cal que l’utilitzem en totes les situacions de la vida social». A més, Martí destaca que  «si el 80% dels catalanoparlants continuem renunciant al català quan el nostre interlocutor parla una altra llengua, no afavorim la integració lingúística ni transmetem la imatge que el català ha de ser la llengua comuna d’Andorra, una llengua necessària i oberta a tothom».