D’esquerra a dreta, la degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV, Maria José Coperías; el president de la Xarxa Vives i rector de l’UJI, Vicent Climent; el rector de la UV, Esteban Morcillo; el fill de l’homenatjat, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles, i el catedràtic Antoni Ferrando.

València, Barcelona, Palma.- 12/09/2011.- La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València va acollir divendres l’acte d’homenatge a Manuel Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement. Sanchis Guarner (València 1911/1981) va ser el primer catedràtic de Valencià de la Universitat de València, fundador de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i signant de les «Normes de Castelló».

A l’acte van intervindre el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo; la degana de la Facultat, Maria José Coperías; el catedràtic Antoni Ferrando; el fill de l’homenatjat, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles; i el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent.

El president de la Xarxa va destacar Sanchis Guarner com a «precursor de la filosofia de treball conjunt de la Xarxa i com a model de resistència pacífica i intel·lectual front a la irracionalitat i les imposicions al marge i sovint en contra de la llibertat i de la veritat científica». En aquesta línia, va afegir que «Sanchis Guarner avui patiria, amb el mateix compromís valent que va patir els atacs a la nostra llengua i a la seua persona durant el franquisme i la transició, esdeveniments tan actuals com ara la recent supressió de la Direcció General de Política Lingüística, entre altres retrocessos en la normalització lingüística a les Illes Balears; els atacs d’aquests dies contra el model d’immersió lingüística a Catalunya, o el començament, ahir mateix, d’un curs escolar al País Valencià per al qual més de 125.000 estudiants han vist denegada la seua petició d’estudiar en valencià, segons l’informe d’Escola Valenciana».

D’entre les obres de Sanchis Guarner destaca La llengua dels valencians, publicat el 1933 i amb múltiples reedicions; la Gramàtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres, La Ciutat de València (1979) i Aproximació a la història de la llengua catalana (1980). També va col·laborar en altres obres cabdals, com ara en el Diccionari català-valencià-balear o la Història del País Valencià. L’any 1974 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.