- L’arquitecta i la catedràtica de la UdG han rebut el guardó en reconeixement a la trajectòria professional i al compromís amb la ciència i cultura catalanes
- En el marc de la cloenda del curs universitari s’han lliurat els I Premis Joan Lluís Vives a les editorials de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Politècnica de Catalunya i Rovira i Virgili
12.7.2019, Barcelona. L’arquitecta Carme Pinós i la catedràtica de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Girona (UdG) Carmen Carretero han rebut avui la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats. La Medalla d’Honor és la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats dels territoris de parla catalana en reconeixement a la trajectòria professional i al compromís amb la ciència i la cultura que han desenvolupat les persones homenatjades. L’acte de lliurament dels guardons ha tingut lloc a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) en el marc de la cloenda del curs universitari 2018-2019, i ha estat presidit per Xavier Gil, president de la Xarxa Vives i rector de UIC Barcelona.
El vicepresident I de la Xarxa Vives, Jordi Montaña, ha estat l’encarregat de llegir la laudatio a Carme Pinós. Montaña ha descrit l’activitat de Pinós d’atrevida, “que no s’acaba amb l’arquitectura i que es mou entre l’art, el paisatgisme, l’urbanisme i el disseny.”
Al seu torn, Quim Salvi, rector de la UdG ha elogiat la contribució de la doctora Carmen Carretero “al desenvolupament de la R+D+I del sector agroalimentari del país” i l’ha descrita com “una dona enèrgica, combativa i constant que tant s’ha implicat en la tasca més estrictament universitària com en la transmissió del saber per millorar la societat.”
Carme Pinós (Barcelona, 1954) combina l’exercici professional d’arquitecta amb la docència a universitats internacionals. Diferents maquetes d’obres seues estan exposades al MoMA de Nova York i al Centre Pompidou de París. Entre els projectes més reconeguts de la seua trajectòria destaquen el cementiri d’Igualada (Premi FAD d’Arquitectura i primer premi de la Biennal d’Arquitectura del Palazzo della Triennale de Milà), l’Escola Llar de Morella (Premi Nacional d’Arquitectura d’Espanya), les instal·lacions de Tir a l’Arc pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 (premi Ciutat de Barcelona), la Torre Cube I de Guadalajara a Mèxic (primer premi de la IX Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme i Premi ArqCatMón del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) i el Caixafòrum de Saragossa (II Premi d’Enginyeria ACHE). Alguns dels darrers projectes en els que ha treballat són el MPaviliom 2018 de Melborune; la reforma urbanística del centre històric i dels marges del riu i del canal de Saint Dizier, Haute Marne (França); l’Estació de metro Zona Universitària de la L9 a Barcelona; i la reforma del conjunt de la plaça de la Gardunya a Barcelona, amb el nou edifici de l’Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria.
La doctora Carmen Carretero (Saragossa, 1959) és catedràtica de Tecnologia dels Aliments al Departament d’EQATA de l’Escola Politècnica Superior de la UdG. La seua línia de recerca fonamental s’ha orientat a la caracterització, recuperació i aprofitament dels subproductes de la línia alimentària. Amb aquesta línia de recerca, ha participat en projectes competitius de caràcter nacional i internacional durant els darrers 20 anys. Actualment, Carretero és la directora científica del Campus d’Alimentació i Gastronomia de la UdG, que col·labora en la recerca i en la formació amb alguns dels més prestigiosos centres de recerca relacionats amb l’àmbit de la producció animal. Carmen Carretero ha liderat la innovació docent a la UdG en el camp agroalimentari, on la proporció de dones investigadores és molt inferior a la de la resta de la Universitat. També va ser diputada al Parlament de Catalunya durant la VII legislatura. En la seua condició de diputada electa, va exercir com a secretària segona de la mesa del Parlament i va potenciar la internacionalització de la institució. Ha estat vicerectora de Política Europea i Internacionalització i vicerectora de Projectes Estratègics i Internacionalització.
En el marc de la cloenda del curs universitari 2018-2019, l’acte ha acollit també el lliurament dels I Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona (UB) ha rebut els premis a la millor edició per l’Obra completa de Ramon Vidal de Besalú (a cura d’Anton M. Espadaler) i al millor llibre de ciències naturals i aplicades, per El naufragi dels records, de Jaume Folch. D’altra banda, Iniciativa Digital Politècnica, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha rebut el premi al millor llibre de ciències socials, arts i humanitats, per l’obra Barcelona: la construcció urbanística d’una capital compacta, de Joan Busquets i Grau. L’obra està editada juntament amb el Laboratori d’Urbanisme de Barcelona de la UPC i l’Ajuntament de Barcelona. Per últim, el premi a la millor coedició interxarxa ha estat atorgat a El Brodat de la Creació de la catedral de Girona (a cura de Carles Mancho), coeditat pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, el Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, Iniciativa Digital Politècnica de la UPC, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
Durant la cloenda, el president Xavier Gil ha destacat els quasi 25 anys d’història de la Xarxa Vives pel progrés de les nostres comunitats a través de la docència, la recerca, i molt especialment, del treball en xarxa. “El pla d’actuació que compartim consolida i enforteix el rol estratègic que el corredor mediterrani del coneixement ocupa en l’espai europeu d’educació superior”, ha emfatitzat. Xavier Gil ha estat president de la Xarxa Vives des d’octubre fins avui, que ha estat nomenat nou president de la institució el rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, qui ocuparà el càrrec els sis propers mesos d’acord amb el calendari de rotació de la institució.