Castelló, Barcelona, Palma.- 2/06/2011.- La Universitat Laval de Quebec (Canadà) acull la VII Jornada Científica Realiter 2011 i la I Jornada Tecnològica Realiter 2011 que organitzen la Xarxa Panllatina de Terminologia Realiter i l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa amb el suport de la Xarxa Vives d’Universitats. Avui té lloc la I Jornada Tecnològica Realiter 2011 que es realitza al Pavillon Desjardins-Pollack, mentre que ahir va tenir lloc la VII Jornada Científica Realiter al Grand Salon du Pavillon Pollack de la Universitat Laval. A la jornada d’ahir, Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presentar un document amb els recursos de terminologia de les universitats de la Xarxa. De Blas participa a les jornades juntament amb Àngels Egea (UB) i Sílvia Llovera (UPC).

La I Jornada Tecnològica Realiter 2011 «Eines pel treball terminològic en Xarxa» d’avui se centra en la presentació de quatre eines de treball utilitzades per membres de Realiter en la seva organització o institució: el Centre de Terminologia TERMCAT (Catalunya), l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada – Universitat Pompeu Fabra (Catalunya), l’Oficina de Traducció (Canadà) i l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa (Quebec).

Pel que fa a la jornada d’ahir, la VII Jornada Científica Realiter 2011 «Multilingüisme i pràctiques terminològiques» va analitzar el paper de la terminologia en les polítiques lingüístiques i en la promoció de la diversitat lingüística, en les necessitats del multilingüisme en els mètodes i pràctiques de la terminología i en la gestió, la difusió i la implantació dels recursos terminològics multilingües.

Realiter és una xarxa panllatina de terminologia que agrupa persones, institucions i organismes de països de llengües neollatines que treballen activament en terminologia. El seu objectiu general és afavorir un desenvolupament harmònic de les llengües neollatines, tenint en compte el seu origen comú i el fet que totes les llengües romàniques presenten models de formació lèxica propers entre elles, i que utilitzen formants semblants.