Autoretrat de Lluïsa Vidal Puig
Font: Biblioteca de Catalunya. Barcelona
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma, 08/01/2011.- Entre les biografies que recull el Diccionari Biogràfic de Dones destaquem avui 34 pintores dels territoris de parla catalana entre les que trobem pintores clàssiques, noucentistes, aquarel·listes, avantguardistes, modernistes …
El Diccionari Biogràfic de Dones ens presenta històries com la d’Ende, que ja al segle X fou autora de les cent quinze miniatures que il·luminen el còdex de Girona del Beat de Liébana. Uns segles després, al XVI trobem a Dorotea i Margarita Joanes, filles del conegut pintor valencià Joan de Joanes i autores del Retablo de Almas de la parròquia de Santa Cruz de Bocairent. A l’època en què visqueren les germanes Joanes, les dones només podien justificar el seu art i el seu treball en relació amb algun home de la seua família. Així doncs, el fet que no pogueren signar les seues obres va privar les pintores de tenir un nom propi en l’acompliment del seu ofici i del reconeixement que haurien merescut les seues obres en la Història de l’Art.
Josefa María Larraga, filla del pintor Apolinar Larraga va viure al segle XVII, temps en què es començaven a obrir per a les dones algunes possibilitats artístiques en la pintura, sobretot en la pintura de retrats. Josefa María es va especialitzar, igual que el seu pare, en la pintura religiosa i també en els temes històrics que plasmava en llenços menuts i fou autora del Reliquiario de Jesús, que està exposat en el convent de Sant Doménec de València. A més, va regentar una acadèmia de pintura per a dones, la qual cosa la situa entre les pioneres en l’ensenyança d’aquest art entre la població femenina. I ja al s. XX trobem a Lluïsa Vidal Puig, una de les poques artistes que va eixir a l’estranger a estudiar.
Aquesta és una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les vides, moltes d’elles indèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.
El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.