 |
La Xarxa Vives és molt més que una institució que abraça i coordina 21 universitats de quatre estats. La Xarxa Vives no només impulsa l’organització conjunta d’activitats en l’àmbit de la docència, de la recerca, de la difusió del coneixement i de la mobilitat d’una comunitat universitària que suma 500.000 estudiants, 40.000 PDI i 10.000 PAS, sinó que també hi ha tota una activitat que va més enllà de les funcions clàssiques que tenen encomanades les universitats. Em refereixo, sobretot, a preservar la unitat lingüística del territori Vives: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya. Un dels grans valors de la Xarxa Vives és la capacitat d’identificar un àmbit d’actuació sobre la llengua que contingui polítiques concretes encaminades a promocionar l’ús de la llengua pròpia, a establir criteris en matèria de política lingüística, a gestionar activitats de formació i d’intercanvi dels serveis i, en definitiva, a fer de la llengua catalana una llengua de prestigi universitari. Finalment, hi ha també un altre aspecte clau que mai ha d’oblidar el món universitari i que la Xarxa Vives té com a objectiu de referència: interaccionar amb la societat per plantejar i ajudar a resoldre els problemes socials. Aquesta és una noble missió universitària, molt més necessària en conjuntures de crisis com l’actual, i la Xarxa Vives, des dels seus inicis, ha treballat braç a braç amb entitats socials, econòmiques, culturals i polítiques per refermar el compromís de les universitats membres en la millora del benestar social i de les regles de convivència de la nostra societat.Tots els serveis i les activitats de formació que desenvolupa la Xarxa Vives tenen efectes molt positius per a les universitats que en formen part. I això és així perquè en el moment de néixer, l’octubre del 1994, la Xarxa Vives es va avançar a una manera de fer que després s’ha anat estenent a tots els àmbits socials, laborals i universitaris: el treball en xarxa. Aquesta manera de de treballar ha comportat una excel·lent col·laboració interuniversitària que, tot preservant els principis d’equitat i d’autonomia universitària, ha generat un fort sentiment de pertinença a la Xarxa i una il·lusió col·lectiva per projectar-se a la societat i servir-la.
La utilitat de la Xarxa Vives encara podria augmentar molt més si les 21 universitats membres fossin plenament conseqüents i es comprometessin fermament a complir una de les principals finalitats de la Xarxa que estableix l’article 2.1 dels seus estatuts: crear un espai universitari que permeti potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia. Si tot el potencial universitari que integra la Xarxa Vives assumís aquest compromís de defensa de la unitat de la llengua i de promoció de l’ús de la llengua catalana en totes les activitats de l’educació superior (sovint corroborat en múltiples comunicats que s’han anat emetent des de la Xarxa), no només s’enaltiria un espai cultural comú sinó que també es donaria resposta a unes polítiques lingüístiques erràtiques. Només hem de pensar que l’any de creació de l’Institut Joan Lluís Vives, el 1994, la llengua catalana va ser utilitzada de manera oficial per primera vegada en una institució de l’Estat, el Senat, en el marc d’un debat sobre l’Estat de les Autonomies i va ser utilitzat pel president de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol, de CiU), pel president de la Generalitat Valenciana (Joan Lerma, del PSPV-PSOE) i pel president del govern Balear (Gabriel Cañellas, del PP). Avui, vint anys després, no només és inimaginable un acte d’aquestes característiques, sinó que políticament s’està negant la unitat de la llengua catalana. Per tant, els valors i els compromisos lingüístics de la Xarxa Vives són, paradoxalment, més necessaris avui que fa vint anys. La meva experiència ha estat molt enriquidora, tant professionalment com personalment. Professionalment, haver format part de la Comissió Permanent (setembre 2001-novembre 2008), de la Comissió de Política Lingüística (juliol 2003-novembre 2008) i de la Comissió de Desenvolupament Estratègic de la Xarxa Vives (gener 2004-novembre 2006); haver estat President de la Comissió d’Activitats d’Estiu (setembre 2001-setembre 2002) i de la Comissió de Comunicació i Imatge de la Xarxa (setembre 2002-novembre 2008), i haver estat membre de la Comissió Executiva, en representació de les universitats de la Xarxa, del programa de televisió Campus 33 de la Televisió de Catalunya (gener 2003-gener 2007), em va permetre implicar-me a fons en moltes activitats, em va donar una privilegiada visió polièdrica i vaig adornar-me de la importància de la Xarxa Vives, que desconeixia abans de vincular-m’hi. Personalment, vaig poder conèixer l’equip humà de la Secretaria Executiva de la Xarxa, que no només va demostrar en tot moment una enorme capacitat de treball i competència professional, sinó també una gran vocació de servei, una encomanadissa il·lusió per la feina i una humanitat admirable. Finalment, el fet de poder treballar amb la resta de vicerectors i vicerectores, i també amb rectors i rectores, no només em va permetre conèixer una realitat universitària molt rica i heterogènia, sinó que també en va donar l’oportunitat d’estrényer valuoses relacions personals que van anar més enllà de l’activitat pròpiament dita de la Xarxa. Com deia al principi, la Xarxa Vives ha estat per a mi molt més que una xarxa universitària. |
 |
 |
Més #ExperiènciesVives |