A Moçambic, com a la majoria de països africans, es donen dues circumstàncies pròpies del període post-colonial que condicionen el servei assistencial públic: d’una banda, amb la fi de les colònies, pràcticament tots els professionals qualificats van marxar cap a les metròpolis, deixant sense assistència especialitzada a les ex-colònies i de l’altra, durant les últimes dècades el percentatge més alt de finançament del sistema de salut parteix de la cooperació internacional, perpetuant en el país una situació de dependència externa.

Pel que fa a l’àmbit de la fisioteràpia, mentre a Europa la càrrega més important de la malaltia recau en els trastorns neuropsiquiàtrics, les malalties cardiovasculars i els diferents tipus de càncer, a Àfrica el VIH/SIDA, la tuberculosi, la malària, les patologies vinculades a la maternitat i les deficiències nutricionals són les principals causes de morbilitat i de discapacitat.

Totes aquestes malalties prevalents a Moçambic presenten seqüeles que limiten la funcionalitat de l’individu. El VIH/SIDA comporta síndromes d’immobilitat i trastorns neurològics importants. La simptomatologia pròpia de la tuberculosi millora de manera important amb tècniques de fisioteràpia respiratòria i reentrenament a l’esforç. La malària, en la seva forma cerebral, presenta seqüeles importantíssimes a nivell del Sistema Nerviós Central i Perifèric. Les deficiències nutricionals cursen habitualment un retard del desenvolupament psicomotor. Àfrica és, després del continent asiàtic, la regió on la prevalença de desnutrició infantil és més alta, amb taxes del 21%. En tots aquests trastorns que limiten de manera important la funcionalitat de l’individu, la tasca de la fisioteràpia és vertebral des d’estadis inicials dels quadres clínics, tant a la prevenció com al tractament i l’educació de l’individu afectat.

Amb l’objectiu de pal·liar les mancances assistencials d’un país on la ràtio de fisioterapeutes és inferior al 0,05 per cada 10.000 habitants, neix el projecte de realitzar formació en Fisioteràpia a Moçambic.

El passat 17 de maig vam viatjar a Maputo, en el marc d’un Programa de Cooperació Interuniversitària i Investigació Científica (PCI) de la Xarxa Vives per a l’enfortiment institucional de les universitats públiques de Moçambic, per tal d’engegar la primera fase del projecte. Allà vam realitzar gestions institucionals i vam negociar la nostra col·laboració amb el Ministeri de Salut i l’ISCISA, la institució on s’impartirà la requalificació dels tècnics mitjans en rehabilitació en llicenciats en Fisioteràpia. Abans d’iniciar el seguit de reunions i amb l’objectiu de què ens orientessin en les lògiques pròpies del país en l’àmbit de la Cooperació per al desenvolupament i concretament en formació sanitària, vam visitar representants de l’AECID i l’Agència Catalana de Cooperació, els quals ens van aportar contactes de persones claus per al nostre projecte.

A Maputo vam aconseguir el pla d’estudis de la formació de tècnic mitjà en rehabilitació i el de la llicenciatura en Fisioteràpia que s’havia impartit amb la col·laboració d’una universitat de Portugal: sobre aquests documents, contrastats amb plans docents de vàries universitats espanyoles, vam elaborar una proposta preliminar de programa de la requalificació. La nostra proposta de convalidar un curs va ser acceptada tant pel Ministeri de Salut com per l’ISCISA. Fruit de les reunions mantingudes amb les institucions esmentades va sorgir un equip de treball mixt amb la finalitat de planificar tots els aspectes de la formació en Fisioteràpia i de redactar un projecte conjunt que ens pogués donar accés a ajuts en Cooperació.

Paral·lelament a aquestes negociacions, durant la nostra estada a la capital de Zambèzia, Quelimane, vam fer una valoració dels allotjaments disponibles, tant per a professors com per a estudiants, així com de les infraestructures existents a la ciutat, que podrien utilitzar-se com a aules docents.

Entre els resultats del nostre viatge destaquem especialment la signatura de convenis de col·laboració entre les institucions moçambiqueses i Xarxa Vives, així com la creació d’un grup de treball que continua avançant en diferents aspectes, tant acadèmics com operatius, d’un projecte que promet ser de gran interès per les institucions involucrades i sobretot per a la població de Moçambic.

Carme Campoy (Universitat de Lleida) i Elisa Viñas (Universitat Rovira i Virgili)

Altres articles publicats a «L’espai de»

En el camí cap al multilingüisme (Andreu Pulido)
El Centre Universitari d’Estudis Francesos (CUEF) (Jacky Caillier)
El Centenari de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (Jordi Coca)
La qualitat lingüística, avui (Marta de Blas)
El poder de la paraula (Pere Miquel Campos)
Els EILC, una gran finestra del català a Europa (Rubén Trenzano)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)