El dia 11 d’abril, els serveis lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives, que treballem col·laborativament a través de la Comissió de Llengua, ens vam reunir per presentar els projectes realitzats pel Grup de treball de qualitat lingüística. Un espai per als assoliments, les concrecions, els resultats: el Manual d’estil universitari per a la redacció de textos institucionals en anglès i un sistema d’avaluació de la qualitat dels textos. També vam voler trobar-nos per debatre sobre la qualitat lingüística en temps de crisi. Un temps per als dubtes, les preguntes, les incerteses i (sí, és clar,) les pors.

Com a punt de partida de la taula rodona, cinc estímuls: cinc preguntes que trobo destacables perquè donen compte de les preocupacions i les intuïcions més rellevants que interpel·len els serveis lingüístics universitaris i, especialment, els equips que treballen en assessorament lingüístic.

Quines estratègies es poden dur a terme per minimitzar l’impacte de la crisi en la qualitat lingüística d’una institució? Quins criteris cal tenir en compte per prioritzar les actuacions? Quin paper hi pot tenir la tecnologia? El multilingüisme ha representat una millora de la qualitat lingüística? Hi ha elements no lingüístics que ajuden o van en contra de la qualitat lingüística en una organització?

Com a punt d’abordatge personal, algunes conviccions. La realitat ha canviat: per primer cop ens enfrontem a un escenari decremental. El decrement no es pot repartir equitativament: cal prioritzar. Les prioritats dels serveis lingüístics s’han d’alinear amb l’estratègia de la universitat, encara que ens obligui a sortir fora del nostre perímetre de seguretat. Hem de convertir tots els reptes d’entorn en oportunitats: rellegir-los com a demandes, apropiar-nos-els i transformar-los en serveis lingüístics.

Com a punt d’ancoratge, noves preguntes (òbvies, bàsiques, però per a mi possibilitadores), que apunten alternatives.

Tot i tothom? Hem de continuar prestant els mateixos serveis, per a tots els públics? És necessari, és bo, és possible? Alternatives: redefinir el catàleg de serveis, renunciar, focalitzar, prioritzar, segons els objectius estratègics de la nostra universitat, potser nous, potser canviants, potser fora de la nostra zona de confort.

Sempre igual? Tots els textos requereixen el mateix nivell d’intervenció? Hem de garantir sempre qualitat total? Hi ha un únic estàndard de qualitat? Hem d’aplicar sistemàticament el llibre d’estil? Més qualitat pot significar menys disponibilitat (de textos, de versions)? Alternatives: diferenciar, segmentar, adaptar, flexibilitzar, segons l’impacte institucional, les finalitats, els destinataris dels diferents tipus de text.

Servei claus en mà? Cal que lliurem sempre un text acabat i tancat? L’usuari podria completar una part de la intervenció? Podríem proporcionar els criteris, indicar els canvis sistemàtics, facilitar la relació d’esmenes repetitives i que l’usuari se’n fes càrrec? Alternatives: indicar i facilitar (en lloc de fer), coproduir amb l’usuari i coresponsabilitzar-lo (cedint poder).

Usuaris sobreservits? Donem més enllà de l’expectativa? Sobrepassem allò que ens demanen, que volen o, fins i tot, que accepten com a bo? Provoquem reaccions per excés de zel? Quin espai deixem a l’autoria? Alternatives: reconsiderar, readaptar, reajustar, matisant els nostres estàndards amb la percepció de qualitat dels usuaris i la seva experiència de servei.

És l’opció més senzilla? A l’hora de prendre decisions sobre criteris lingüístics, prioritzem la solució més senzilla? Segur que és aplicable? Tenim prou en compte que el que era sostenible en un entorn amb dues llengües es multiplica en el context multilingüe de la universitat actual? Alternatives: triar el més sostenible, optar pel més simple, assegurar que és aplicable, optimitzar.

Més porositat, més hibridació? Es mantenen les fronteres entre els àmbits canònics: dinamització, formació, assessorament? I entre els productes: les nomenclatures institucionals són traducció o terminologia? I entre els perfils professionals: sóc correctora i sóc formadora? I entre les experteses: amb quins criteris m’encaro amb les noves narratives transmèdia? El pròxim llibre d’estil haurà de ser en format vídeo? Alternatives: obrir-se, adaptar-se, canviar, provar, arriscar-se, innovar.

Hi ha un dins i un fora? Els usuaris són els mateixos? Quin és el nostre paper davant dels nous consumidors proactius, que produeixen continguts, escriuen i es comuniquen de manera intensiva a través de les xarxes socials? Podem continuar mirant-nos els proveïdors (de traduccions, per exemple) com a col·laboradors externs? Des de l’experiència consolidada de col•laboració dels serveis lingüístics universitaris, podem veure’ns, concebre’ns, de manera orgànica? Alternatives: perforar fronteres, explotar complementarietats, col·laborar, codissenyar, coproduir.

Són preguntes per desaprendre, reinventar-nos, realinear-nos amb les nostres universitats i la nostra societat. Perquè no sigui dit que en sabem tant que no sabem fer coses diferents. Acceptem els desafiaments. Ens vols fer propostes? (contacta per correu electrònic o via Twitter).

Aquí pots accedir al material de suport que vaig utilitzar en la intervenció.

Marta de Blas (@martadblas)
Cap del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya

Altres articles publicats a «L’espai de»

El poder de la paraula (Pere Miquel Campos)
Els EILC, una gran finestra del català a Europa (Rubén Trenzano)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)