Excursió al Canigó (Prada de Coflent). Jaume Ruiz Peiró, al centre, amb gorra vermella, amb els companys del curs d’estiu realitzat aquest agost a la Universitat Catalana d’Estiu.

Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 17/12/2012.- Jaume Ruiz i Peiró, valencià de 29 anys, ha resultat guanyador del premi «18 anys fent Xarxa» organitzat per la Xarxa Vives amb motiu del seu 18è aniversari i consistent en un cap de setmana amb pensió completa a Morella (els Ports), ciutat on es va signar l’acta de constitució de la Xarxa. Al sorteig va resultar guanyador el missatge publicat per Jaume el 27 de novembre a Twitter, amb l’etiqueta #18anysXarxaVives: El meu deute amb la Xarxa Vives és impagable. A l’UCE de Prada vaig descobrir vocació i amor. Gràcies, #18anysXarxaVives.

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de València, estudiant de Màster d’especialització en Pensament Filosòfic Contemporani i del grau d’Humanitats a la Universitat de València, Jaume ha participat en diverses ocasions als cursos d’estiu de la Xarxa Vives a la Universitat de Barcelona o Prada de Coflent i algunes conferències a la Universitat Jaume I. Però l’experiència que li ha valgut el premi del concurs ha estat la viscuda a Prada, on va fer un curs d’estiu de la Xarxa el darrer mes d’agost. Així ho explicava ell mateix a Facebook:

El meu deute amb la Xarxa Vives és impagable. Vaig estar el passat agost fent un curs a l’Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, i eixa breu experiència (sols quinze dies!) va capgirar la meua vida acadèmica i personal. En primer lloc, vaig conèixer els professors Josep Montserrat i Xavier Serra, els qui em descobririen les línies de recerca més actuals sobre filosofia catalana. M’esperonaren fins al punt que he decidit enfrontar-me al repte d’escriure una tèsi doctoral sobre el tema, sota el seu magisteri i direcció. I en això estic. En segon lloc, vaig tindre la sort de topetar-me una persona amb qui compartia l’estima per la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres tradicions… i que vivia al poble veí del meu, tot i que mai s’havíem vist! Viatjar fins Prada per acabar lligant amb qui va crèixer tres carrers més avall! La màgia del Canigó i l’esforç compartit de l’ascens, la cúpula esquitxada d’estels que va cobjedar un sopar inoblidable a Vallestàvia, un bany a les aigues gèlides del Tet, i alguna bogeria nocturna al ball de la plaça del poble, aplanaren el camí al nostre amor. Enguany vinent, tenim pensat repetir i celebrar allà el nostre primer aniversari. Gràcies, Xarxa Vives.

El guanyador considera que les universitats tenen un paper molt rellevant, unides en torn a institucions com la Xarxa Vives. Al seu parer, «crear un teixit institucional català es indispensable si volem llegar alguna cosa de la nostra cultura i el nostre territori a les generacions vinents. Això inclou, es clar, les universitats. Si volem que la cultura universitària catalana no prospere, llavors creem campus independents i tancats sobre si mateixos, com els regnes de taifes que hi havia a Al-Andalus fa segles. Ara bé, si pel contrari desitgem que la nostra cultura universitària es desenvolupe, llavors recolzem iniciatives com les de la Xarxa Vives», explica Ruiz.

D’acord amb les bases de la convocatòria del premi «18 anys fent Xarxa», la participació es va poder realitzar a través de Facebook i Twitter, mitjançant missatges sobre els records personals de participació en activitats de la Xarxa, com veuen l’associació els participants en l’actualitat o com s’imaginen la Xarxa en el futur.

Des de la signatura de l’acta fundacional per part de 13 universitats a la ciutat de Morella (els Ports), el 28 d’octubre de l’any 1994, l’associació d’universitats dels territoris de parla catalana s’ha configurat com l’eina idònia per vertebrar una regió universitària cohesionada, que comparteix uns valors, una cultura, una llengua. Amb el temps, l’associació ha esdevingut un referent per al treball conjunt de les universitats membres i una plataforma de serveis innovadors i amb valor afegit per a les universitats mateixes i per a la societat. El treball en xarxa de centenars de persones compromeses ha fet realitat un catàleg de serveis amb desenes de línies d’actuació.