1. PRESENTACIÓ
La Xarxa Vives d’Universitats és l’única institució d’un mateix domini lingüístic integrat per 4 estats que disposa d’un pla de política lingüística propi per a les seues universitats. Des de maig de 2018 és membre actiu de la Xarxa Europea per la Diversitat Lingüística (NPLD, sigla en anglés), amb l’objectiu de treballar més estretament amb la Comissió, el Parlament i el Consell d’Europa i fer de pont entre les institucions i els departaments regionals especialitzats en la política, la planificació i la promoció lingüístiques.
Al febrer de 2019 el Consell d’Europa va publicar una guia per a promoure els principis de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) en el sistema educatiu. Aquesta Carta és l’únic conveni internacional legalment vinculant destinat exclusivament a la protecció i la promoció de les llengües regionals i minoritàries.
El sistema educatiu en general, i les escoles en particular, exerceixen un rol fonamental a l’hora de formar a la ciutadania sobre diversitat lingüística i la situació de la seua llengua i de conscienciar-la de l’existència dels drets i les oportunitats que tenen com a parlants.
Des de la Xarxa Vives d’Universitats, juntament amb altres membres de la NPLD, al curs 2019-2020 es va impulsar un programa pioner de promoció de la CELRoM entre els sistemes educatius de secundària i batxillerat de diferents regions europees, amb l’objectiu de contribuir a visibilitzar la importància de la diversitat lingüística entre l’alumnat i de la realitat i el bé valuós que ens ofereix com a parlants.
Encetem ara la segona edició d’aquest programa d’Activitats a l’Aula de la Carta Europea (ECCA, sigla en anglés del projecte). El programa és una oportunitat per a docents i alumnes de participar en un context de treball en xarxa internacional, de compartir experiències en un campus de llengües presencial i de contribuir a elaborar materials didàctics que seran utilitzats en diverses regions i escoles d’Europa.
2. INFORMACIÓ DE L’ACTIVITAT
El programa ECCA és una proposta d’innovació pedagògica que permet a centres de secundària i batxillerat treballar a classe la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i posar en contacte i apropar alumnat i professorat de diferents regions lingüístiques. Observar com funciona una d’aquestes llengües en altres regions permet ampliar coneixements sobre què sabem i què pensem de la pròpia llengua. Per què els i les joves d’Udine i la vall de Fassa encara parlen friülà al pati i no només italià? I com és que els joves catalanoparlants i també els parlants d’hongarés de Romania estan tan orgullosos de la seua llengua?
En aquesta edició del projecte ECCA, les activitats se centren en l’organització d’un campus lingüístic per a les diferents escoles seleccionades, que tindrà lloc a les Illes Balears al mes de maig. Conéixer gent local d’una regió on es parla una llengua que, com el català, no és l’única que s’hi fa servir, permet aprofundir molt més en què significa la pròpia llengua
Participants:
Alumnat d’ESO, Batxillerat (i equivalents) i cicles formatius d’entre 12 i 18 anys del País Valencià, Catalunya, Illes Balears i Andorra.
Objectius:
- Implementar i provar l’eficàcia de les activitats a l’aula que proposa la CELRoM per tal de posar-les en pràctica i de comprovar de quina manera poden arribar a formar la ciutadania més jove en l’àmbit de drets lingüístics i polítiques lingüístiques.
- Generar noves i possibles eines didàctiques i també noves activitats que se sumen a les desenvolupades pels centres participants en la primera edició del projecte i a les proposades per la guia del Consell d’Europa.
- Crear una xarxa proactiva entre les escoles implicades, en les quals el coneixement de la CELRoM hauria de constituir una destresa fonamental dels estudiants d’aquelles regions on les llengües constitucionals, regionals i minoritàries (LCRMs) estan presents.
- Convocar un concurs de vídeos sobre llengua i identitat entre els centres participants. Els guanyadors podran assistir al campus lingüístic del mes de maig a Illes Balears.
- Organitzar un campus formatiu centrat en activitats sobre llengua per a alumnat i professorat de diferents regions lingüístiques.
- Elaborar un document conjunt amb propostes concretes de l’alumnat i el professorat participants, per fer-lo arribar tant als representants i membres de la Comissió Europea com a les autoritats locals de les regions lingüístiques implicades.
Els estats d’algunes de les regions lingüístiques participants en el projecte encara no han ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. És fonamental donar-hi suport des de la base del conjunt de la ciutadania per animar els estats membres a ratificar la Carta.
3. COM ES DESENVOLUPA EL PROJECTE
- El professorat dels centres participants en el projecte haurà d’elaborar i treballar, com a mínim, 1 unitat didàctica a partir de les indicacions i les propostes sobre durada, metodologia, modalitat de treball, avaluació, etc., de les 10 activitats que ofereix la guia del Consell d’Europa.
- A partir de l’experiència a l’aula, l’alumnat podrà participar en el concurs VISITEU LA NOSTRA REGIÓ LINGÜÍSTICA.[1] Els guanyadors de cada regió lingüística (1 docent + 3 alumnes) podran assistir al campus lingüístic del mes de maig a Illes Balears (el projecte cobreix despeses de participació a l’activitat, desplaçament, allotjament i manutenció).
- Les activitats que proposa la guia estan concebudes des d’una perspectiva flexible i podran ser adaptades per part dels docents segons es considere adient.
- Es podran concebre i aportar noves activitats a l’aula, a banda de les proposades per la guia.
- En finalitzar el període de treball a l’aula, caldrà aportar una memòria breu (en català) sobre quins han estat els resultats i les conclusions sobre les activitats proposades i, si escau, sobre les noves activitats.
- El campus lingüístic tindrà lloc del 12 al 15 de maig al refugi de Son Amer (Escorca – Illes Balears).
El dia 21 de febrer (Dia Internacional de la Llengua Materna) tindrà lloc una reunió en línia per presentar el projecte i explicar-ne tots els detalls als centres participants.
[1] Les bases del concurs es faran públiques a partir del 21 de febrer (Dia Internacional de la Llengua Materna). Més informació a www.https://thisismylanguage.eu/ca/inici/
4. QUÈ ES POT FER DES DELS SISTEMES EDUCATIUS?
És important considerar com a essencial el paper de les escoles per arribar a un enfocament positiu sobre la diversitat lingüística i sobre totes les llengües com a béns valuosos que cal promoure de manera activa. Les escoles són el context apropiat per promoure la diversitat lingüística com a realitat i com a bé valuós, especialment en contexts de monolingüisme oficial, amb la finalitat de conscienciar i de combatre qualsevol tipus de discriminació de les minories i les llengües regionals i minoritàries. La responsabilitat d’aquesta tasca també recau en els governs locals, regionals i estatals, així com sobre les organitzacions internacionals.
Les escoles exerceixen un rol fonamental en la promoció de les llengües minoritàries, no només en els territoris on es parlen, sinó especialment en les zones monolingües. I poden fer-ho mitjançant la conscienciació de l’existència d’aquestes llengües dintre dels propis països i adoptant un model de coexistència en el qual la diversitat lingüística esdevinga el principal argument. És per això que esdevé clau desenvolupar materials pedagògics per ajudar a adoptar una estratègia que conceba la diversitat lingüística com un valor.
Sovint es dona el cas que algunes llengües internacionals com l’anglès o el castellà es consideren més importants i més útils, mentre que a les llengües minoritàries se’ls dona un valor més identitari o emocional, sense gaire espai per a l’ús. El sistema escolar ha de combatre aquests prejudicis i comprometre’s amb un enfocament inclusiu vers totes les llengües, destacant el seu valor i riquesa.
“La diversitat lingüística és el testimoni de la pluralitat i la riquesa de la humanitat, i és l’expressió plural d’aquesta capacitat humana que permet a tothom contribuir a la humanitat“
