Una recerca sobre la traducció de la literatura ídix moderna guanya el premi Jesús Tuson 2024

  • El guardonat és Joan Ferrarons i Llagostera, professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona
  • El premi Jesús Tuson és una iniciativa del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, Òmnium Cultural i la Xarxa Vives d’Universitats

16.07.2023. El Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, Òmnium Cultural i la Xarxa Vives d’Universitats han publicat la resolució del premi Jesús Tuson 2024 sobre diversitat lingüística. En aquesta sisena edició, el jurat ha decidit distingir a Joan Ferrarons i Llagostera, professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per la seva tesi doctoral “La traducció de literatura ídix moderna: la judeïtat ídix i el trasllat d’endònims, dirigida per les professores Montserrat Franquesa Gòdia i Montserrat Bacardí i Tomàs. La tesi de Ferrarons investiga la traducció de literatura ídix moderna estudiant el trasllat de noms propis i reflexiona sobre la relació entre les estratègies traductores i la construcció de la yidiškeyt, la judeïtat específicament ídix, com una identitat i un sistema cultural singulars.

La majoria d’autors ídixs moderns fan servir noms propis reals per tal de situar les seves obres en el context geogràfic i històric de l’Europa central i de l’est. Fins i tot en el cas de personatges o indrets ficticis, els noms propis comuniquen la pertinença dels seus referents a un marc cultural determinat. Ara bé, a l’hora de traslladar aquests noms els traductors poden contribuir a visibilitzar-ne l’especificitat o a assimilar-la a d’altres marcs culturals. Aquesta mena de decisions té una importància cabdal, en la mesura que la traducció literària constitueix una de les principals vies d’accés a la cultura ídix, sobretot d’ençà que la llengua va perdre tants parlants al llarg del segle XX.

El nucli d’aquesta tesi és un estudi sobre el trasllat de topònims i antropònims fet en un corpus de seixanta-quatre traduccions de l’ídix a l’anglès, el francès, el castellà i el català, centrat sobretot en aquells noms propis que designen realitats pertinents al món ídix. Els resultats d’aquesta recerca palesen una tendència molt marcada envers la transferència indirecta a partir de terceres llengües d’aquesta classe de noms quan no tenen cap equivalent en la llengua de destí, un fenomen minoritzador que Lluís Vicent Aracil va explicar en termes d’“interposició”.

Ferrarons és del parer que les decisions del traductor en el trasllat de noms propis ídixs s’haurien d’alinear amb el punt de vista adoptat per l’escriptor i que, per tant, s’haurien de transferir directament des de l’ídix quan no n’hi ha cap equivalent en la llengua d’arribada, tal com se sol fer en la traducció d’altres idiomes. Seguint aquesta estratègia respectuosa amb les llengües minoritzades, el traductor pot contribuir a visibilitzar-ne el marc cultural.

El premi Jesús Tuson sobre diversitat lingüística es convoca anualment de manera conjunta pel Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, Òmnium Cultural i la Xarxa Vives d’Universitats. L’objectiu del premi és promoure la recerca i la transferència de coneixement del patrimoni lingüístic de la humanitat, alhora que recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per donar a conèixer i fer respectar la diversitat lingüística del món.