• Premi a la millor edició:

“Librovum fragmenta. Incunables i manuscrits reutilitzats en la biblioteca històrica”, de Francisco M. Gimeno Blay, Susana Gonzàlez Martínez i Mónica Pintado Antúnez (Publicacions de la Universitat de València)

Molts llibres antics, i especialment els incunables i manuscrits medievals, s’han vist exposats, des de bon començament, al deteriorament. S’han vist malmesos per una conservació inadequada i per les consultes freqüents, constants i intenses per part dels usuaris-lectors. Així mateix, el pas del temps els ha envellit i, a vegades, també la matèria tractada ha sigut considerada obsoleta. És per això que en algun moment les persones encarregades de custodiar-los van estimar que certs volums, tant pel seu estat físic com textual, eren inútils. A partir d’aleshores eren transformats en materials destinats a ser reutilitzats. Molts d’aquells llibres esquinçats es van vendre al mercat de segona mà, on acudien diversos professionals per aprovisionar-se dels pergamins i papers, vells i deteriorats, a fi de reciclar-los per als seus oficis. El catàleg d’aquesta exposició recull una selecció d’alguns d’aquests fragments que es conserven en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i que formen part d’un conjunt realment interessant de manuscrits i incunables reutilitzats com a reforços d’enquadernacions d’altres llibres.

• Premi a la millor coedició interxarxa:

“Desterrats per ordre de Carles III”, de Francesc J. Monjo i Dalmau (Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de la Universitat d’Alacant).

L’any 1767, els jesuïtes que vivien a l’antic Regne de València (190 en total) van patir les conseqüències del fet històric que més va commoure l’Europa catòlica del set-cents: l’expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de Carles III. A partir de les fonts documentals, es reconstrueixen els esdeveniments des de l’assetjament inicial a aquests religiosos valencians, amb la consegüent expulsió, l’exili involuntari a Còrsega i a Itàlia i, finalment, el retorn a terres valencianes quaranta-nou anys després. Una panoràmica completa, doncs, del procés fins a la restauració de l’orde jesuític i el restabliment d’aquest a València, el 1816.

• Premi al millor llibre de ciència i tecnologia (ex-aequo):

“Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura”, de Jordi Casanova i Roca (Edicions de la Universitat de Barcelona)

Som dones i som homes perquè naixem dones i homes? O bé ho som perquè la societat fa que ens criem com a dones i com a homes? Els humans som fruit de la biologia (com naixem) i de la cultura (com ens criem), però sovint sembla que el coneixement de la biologia ens faci por. Podem afirmar que el sexe és el fenomen biològic que es manifesta en l’existència d’animals femelles i mascles, i que el gènere és el rol que les societats humanes imposen, o volen imposar, a les persones. Tanmateix, quina relació hi ha entre el sexe biològic i el gènere social? Per combatre els rols de gènere, cal negar l’existència de característiques sexuals diferenciades? I encara més qüestions: per què gairebé totes les societats humanes són patriarcals? L’objectiu d’aquest llibre no és presentar respostes tancades, sinó fer una aproximació al que ens plantegen aquestes preguntes i moltes altres.

• Premi al millor llibre de ciència i tecnologia (ex-aequo):

“Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut”, d’Isabel Rosich Martí (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili)

L’obra és el resultat de la investigació d’Isabel Rosich Martí, farmacèutica d’atenció primària i doctoranda del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que va guanyar el Premi Josep Maria Pujol a la millor tesi doctoral en català. L’estudi va avaluar l’impacte sobre la prescripció de medicaments de les alertes de seguretat, emeses per l’Agència Espanyola del Medicament (AEM), dins de l’àmbit d’atenció primària. La recerca conclou que la prescripció de medicaments va millorar en resposta a les intervencions realitzades i, en conseqüència, es va reduir l’exposició als medicaments en la població del nostre àmbit d’influència. Per això suggereix que el disseny d’intervencions específiques per comunicar alertes de seguretat pot millorar la seguretat dels pacients.

• Premi al millor llibre de ciències socials

“El món d’avui. De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global”, d’Antoni Segura i Mas (Edicions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili)

El món d’avui és una crònica de la història del món més recent que ofereix les claus per entendre el passat i trobar vies per superar els reptes del segle XXI. Antoni Segura i Mas relata els canvis ocorreguts des de l’any 1945, passant del context de la guerra freda, pels processos de descolonització i la implosió de la Unió Soviètica fins a la Xina com a potència emergent, el terrorisme internacional, el capitalisme financer i la crisi mediambiental.  A partir de la crònica de la història més recent, El món d’avui ofereix les claus per entendre el passat a fi de no repetir-ne els errors i trobar noves vies per superar els reptes complexos que té la humanitat al segle XXI.

• Premi al millor llibre d’arts i humanitats

“Filòsofes de la contemporaneïtat”, de Núria Sara Miras Boronat (Edicions de la Universitat de Barcelona)

El pensament no té gènere, però, així i tot, el cànon filosòfic és presidit per un il·lustre panteó d’homes blancs, i les dones —malgrat les aportacions notables que han fet a la història de les idees— encara no hi tenen entrada. En aquest volum, Núria Sara Miras Boronat contribueix a bastir una tradició alternativa de la filosofia contemporània, més plural i diversa, que doni a conèixer els textos d’algunes de les pensadores més rellevants i que incorpori alhora la seva praxi política i els moviments socials emancipadors que han impulsat. Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva —les sis autores incloses en aquesta breu genealogia de filòsofes dels segles XX i XXI— són dones valentes, pioneres que han provat de comprendre els canvis ràpids i convulsos de la seva època i han donat resposta a les qüestions més candents del moment amb reflexions i estratègies innovadores. Filòsofes de la contemporaneïtat reivindica la plena actualitat dels seus punts de vista i l’originalitat de les seves obres transgressores, i es proposa de preservar-ne el llegat.