La Xarxa Vives d’Universitats és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats. La unitat lingüística és el principal valor fundacional sobre el que es va crear la Xarxa Vives i entre els objectius fundacionals de la institució està potenciar la utilització i la normalització del català (valencià, segons la denominació oficial estatutària al País Valencià) al conjunt de la regió universitària, així com promoure accions conjuntes per reforçar la seua presència en l’esfera pública i acadèmica. Davant l’aprovació a les Corts Valencianes de la proposició de Llei per la qual es regula la llibertat educativa al País Valencià, la Comissió Permanent¹ de la Xarxa Vives vol fer algunes consideracions.

El poder legislatiu en un estat democràtic és el poder legítim per a legislar en el marc competencial que estableix l’ordenament jurídic. Dins d’aquest, les universitats tenen com a funcions, entre altres, l’estudi i la promoció de les llengües oficials a través de la formació, la investigació, la transferència, l’intercanvi del coneixement i la cultura. De la mateixa manera, les universitats han de fomentar l’ús, en l’àmbit acadèmic, de les llengües oficials i pròpies del territori, de conformitat amb el que disposen els seus estatuts i la normativa autonòmica.

Les llengües són una manifestació de la cultura, el fet més inherent a l’ésser humà; són mitjà de transmissió de valors, idees, formes i maneres d’entendre el món, totes legítimes. La diversitat lingüística, de la qual és exemple el conjunt de titulacions en llengües que ofereixen les universitats, és la base de la transmissió de la cultura científica.

El consens conformat per la societat valenciana fa més de 40 anys al voltant de la Llei d’ús i ensenyament del valencià ha permès fer passos significatius, encara que no definitius, cap a la consecució de l’imperatiu legal del coneixement i ús igualitari, sense discriminacions, de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

La singularitat cultural de cada territori o comunitat lingüísticament diversa, partint del respecte als drets subjectius lingüístics, no impedeix,sinó que reclama que els poders públics adopten accions normatives que, de manera efectiva i real, asseguren la presència i l’ús social equilibrat de cada una de les llengües oficials i, en particular, de la llengua minoritzada, el valencià, en tots els nivells educatius. Aquest és un pas indefugible per a la necessària cohesió i vertebració dels nostres territoris en un espai plurilingüe, i tenint en compte els compromisos que en matèria educativa propugna el Consell d’Europa, per mitjà de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i dels principis i orientacions del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

Quan la decisió reguladora dels poders públics, encara que legítima, pot afectar (regressivament) drets que ja han assolit un consens bàsic en una societat democràtica, com ara els drets socials o la protecció de la diversitat lingüística, cal buscar un gran acord social i polític, cosa que és exigible en matèria cultural i lingüística.

Si les decisions reguladores poden afectar aquell consens assolit, caldria abans un procés de reflexió i participació que fes que l’acció normativa estigués justificada per una raó d’interès general, perquè fos la més adequada per a garantir la protecció d’aquella diversitat lingüística i de la igualtat de les llengües oficials. S’evitaria, així, qualsevol fractura social entre els territoris i els grups de parlants de diverses llengües.

Per tot això, estimem que les universitats han de participar en aquest procés, des de la base del coneixement científic, com a agents que contribueixen a la cohesió de la societat i a la transmissió dels valors i els principis democràtics entre els agents polítics, socials i institucionals.

Comissió Permanent² de la Xarxa Vives d’Universitats
28 de maig de 2024

¹ A excepció de la Universitat Abat Oliba CEU i la CEU Universitat Cardenal Herrera.

² A excepció de la Universitat Abat Oliba CEU i la Universitat CEU Cardenal Herrera.