- Es tracta d’una acció en el marc del projecte europeu «Language Learning for Adults» en el qual participa la Xarxa Vives d’Universitats
15.11.2023. Una delegació del Servei de Promoció i Normalització Lingüística (SPNL) de la Universitat Politècnica de València (UPV), encapçalada per la doctora Eva Mestre, ha visitat recentment la Universitat de Bangor en representació de la Xarxa Vives d’Universitats, amb l’objectiu de conèixer les diferents iniciatives de normalització i promoció lingüística que s’estan promovent a Gal·les. Així, els representants de la institució han pogut conèixer el Centre Bedwyr (Canolfan Bedwyr), que treballa en el desenvolupament de la política lingüística, l’àmbit tecnològic i la traducció de textos; així com l’organisme Menter Laith, encarregat de promoure el gal·les en l’àmbit empresarial i de la societat civil. La delegació de la Xarxa Vives valora molt positivament aquesta trobada que permetrà establir sinergies amb l’objectiu de compartir estratègies i bones pràctiques en la promoció lingüística feta des de les universitats.
La visita té lloc després que els serveis lingüístics de la universitat gal·lesa, encapçalats pel seu director, el Dr. Ifor Gruffydd, viatjaren fins a València l’abril passat per observar la tasca que l’SPNL de la UPV porta a terme amb la promoció del català/valencià. En aquesta ocasió, els representants de la Xarxa Vives van visitat el Centre Bedwyr i s’han reunit amb els seus representants, encapçalats pel director del centre, Llion Jones. El treball principal del Bedwyr s’adreça a aconseguir que la Universitat funcione totalment de forma bilingüe (gal·lès/anglès), partint de la consideració que és positiu per a la Universitat de Bangor funcionar en la llengua pròpia del territori.
D’altra banda, els membres del SPNL de la UPV, també han conegut l’organització Menter Iaith, que té com a objectiu duplicar el nombre de persones gal·lesoparlants en els propers cinquanta anys. Menter Iaith treballa amb empreses i entitats de la societat civil per tal d’impulsar-hi l’ús de la llengua. En el cas de la zona nord-oest de Gal·les (on s’ubica Bangor, i on el percentatge de parlants de gal·lès és particularment alt), treballa en especial perquè l’arribada a aquesta àrea d’immigrants procedents d’Anglaterra no hi supose una pèrdua d’espais per al gal·lès i un retrocés de la llengua pròpia.
Per enriquir la visita, la delegació de la institució ha gaudit de l’experiència de fer un curs d’iniciació al gal·lés i d’observar una classe real en aquesta llengua. A més, ambdues delegacions han aprofitat per fet balanç del projecte “Aprenentatge de llengua per a adults”, de la mà del doctor Gryffydd, i per debatre sobre un tema d’interés comú com és el dels exàmens de llengua. En aquest cas, Sharon Roberts, membre del personal del Centre Dysgu Cymraeg de la Universitat de Bangor ha exposat el cas de l’experiència gal·lesa amb els examens WJEC.
La Xarxa Vives d’Universitats és l’única institució d’un mateix domini lingüístic que disposa d’un pla de política lingüística propi per a les universitats membres. Des de 2018 és membre actiu de la Xarxa Europea per la Diversitat Lingüística (NPLD, singles en anglès), una entitat que aplega institucions públiques i entitats socials per a la promoció de llengües minoritàries d’Europa, amb l’objectiu de treballar més estretament i compartir experiències en la política, la planificació i la promoció lingüístiques. Entre d’altres projectes, la Xarxa Vives participa en el programa d’Activitats a l’Aula de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que enguany congregarà un centenar de joves europeus a les Illes Balears, i el projecte Uninet – University Network, una xarxa d’institucions d’educació superior per teixir aliances de cooperació internacional.