22.04.2022. Els serveis de publicacions i editorials universitàries de la Xarxa Vives recomanen les següents obres escrites en català per celebrar aquest particular Sant Jordi:
 |
Publicacions de la Universitat d’Alacant
Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina L’expulsió dels moriscos del Regne de València l’any 1609 va suposar un terrible drama humà per a la població expulsada i un autèntic daltabaix per a l’economia valenciana. Per ocupar les terres abandonades, els senyors territorials van captar llauradors de Mallorca, que van repoblar principalment les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, tot i que també van arribar a altres, com la Vall d’Albaida, la Ribera i la Canal de Navarrés. El Regne de Mallorca s’havia fundat quatre segles abans i presentava una idiosincràsia i una singularitat que els nouvinguts van portar als territoris peninsulars; un caràcter forjat per la insularitat dels repobladors que, empeltat en un territori muntanyós de difícil accés, s’ha preservat durant segles. El llegat cultural d’aquells mallorquins es manifesta de manera particular en l’onomàstica (cognoms i noms de lloc, sobretot), en la tradició gastronòmica i, molt especialment, en la modalitat lingüística, el denominat parlar de sa, del qual s’ofereix una detallada descripció i una àmplia mostra de textos, tant de caràcter oral com escrit. Tots aquests elements constitueixen l’eix de vertebració d’una identitat col·lectiva que cal preservar. El llibre es complementa amb una selecció de rutes per algunes de les localitats en què encara es manté viva, amb més o menys intensitat, la flama d’aquella herència que ens va arribar fa ja més de 400 anys. |
 |
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Silenci al fiord Fra Bernat, un jove franciscà, torna al monestir de Santa Maria de Surós, al seu poble natal, amb una tasca secreta: tenir cura del Monestir Ocult, un lloc on obres d’art i literatura han trobat refugi al llarg de la història. L’anciana Gladis Terttuu es veu obligada a deixar de cuidar el seu esplendorós jardí quan l’Arla, una nena espantada, ferida i mig despullada, irromp per sorpresa a casa seva. No coneix d’on ve ni què li ha passat, només sent una necessitat irrefrenable de protegir-la com si fos la seva pròpia filla. Sense saber per què, la nena s’escapa poc després sense deixar rastre. A partir d’aquí, l’Arla lluitarà amb totes les seves forces per no caure a les urpes cruels i llefiscoses d’algú que la persegueix. Mentrestant, la Gladis haurà de recórrer a l’única persona que la pot ajudar, un policia jubilat que va ser el seu primer amor de joventut. Junts desenterraran secrets del passat i iniciaran una investigació que podria revelar la punta de l’iceberg d’una xarxa il·legal de segrestos de menors i que podria involucrar la misteriosa nena perduda. Dependrà del coratge d’elles dues que els seus camins es tornin a trobar, al cor d’una Noruega on els fiords poden ser tant un oasi de placidesa com el més horrorós dels inferns.. |
 |
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona
Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars El Manual pràctic de botànica és una guia per reconèixer la morfologia de les plantes vasculars, també anomenades cormòfits, i per determinar-ne i interpretar-ne les modificacions i adaptacions. Inclou una part descriptiva que es complementa amb 745 imatges de conjunt o de detall, de gran qualitat fotogràfica, representatives de les diferents estructures tractades i que pertanyen a 360 espècies de plantes. Escrit amb un llenguatge amè, el llibre també recull un glossari de 425 termes botànics per acostar al lector el vocabulari propi d’aquesta ciència i una bibliografia específica. Es tracta, doncs, d’una obra imprescindible per a totes les persones interessades a conèixer aquest tipus de plantes, i de gran utilitat tant per als estudiants universitaris com per als aficionats a la botànica. |
 |
Edicions de la Universitat de les Illes Balears
Flora Medicinal de les Illes Balears En aquesta obra s’inclouen les 662 plantes medicinals de les Illes Balears que han estat referenciades en la literatura científica. De cadascuna d’elles s’analitzen la sinonímia i les denominacions populars, la descripció botànica, l’hàbitat, la composició química, les parts utilitzades, l’acció farmacològica, l’ús terapèutic i la comparació en les farmacopees aiurvèdica, tibetana, xinesa, filipina, marroquina, mexicana i homeopàtica. S’han analitzat els estudis sobre flora medicinal del temps dels clàssics grecs i llatins -Hipòcrates, Teofrast, Galè, Dioscòrides, Plini-, àrabs -Ibn Sina-, i de la flora medicinal balear, medievals i moderns fins al segle xxi -des de Ramon Llull fins a Brotat et Terrers, Cursach i Arguimbau, Barceló i Combis, Bianor, Palau i Ferrer, Bonafè i Barceló, etc. També s’ha recollit la presència d’aquestes espècies en la literatura i cultura popular -les plantes de les rondalles mallorquines i de Ramon Llull han format dos llibres publicats a part. El lèxic popular, de gran riquesa, suma 3.626 noms i 3.027 gloses i refranys en llengua catalana que fan referència a les 662 plantes medicinals estudiades. La part gràfica correspon a les fotografies de l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental de la UIB i la col·lecció d’aquarel·les, a les artistes Irene Mulet i Judit Morales.
|
 |
Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili
El batec de l’època. Domènec Guansé i el periodisme (1918-1936) La posteritat de l’escriptor Domènec Guansé i Salesas és deguda sobretot a la seva activitat crítica. Tanmateix, conreà de manera assídua el periodisme polític i d’actualitat des dels inicis de la seva trajectòria fins a la fi d’aquesta faceta, la que se situa entre 1918 i 1936. Seguint un criteri cronològic, es ressegueix la producció en premsa de Guansé conreada a Tarragona i a Barcelona. En paral·lel a la dedicació literària, l’autor bastí un corpus periodístic sòlid i coherent que permet traçar-ne una imatge precisa pel que fa a l’evolució ideològica, i ho feu des de tribunes molt rellevants: el diari Tarragona, abans de la dictadura de Primo de Rivera, La Nau, des de 1927, o La Rambla, ja als anys trenta. L’articulisme analitzat en aquest llibre, a banda d’il·lustrar el tremp estilístic de la ploma guanseniana, exhibeix un ventall temàtic revelador de la pluralitat d’interessos de l’autor. Les seccions que mena Guansé a les plataformes esmentades tracten aspectes com la lluita contra les actituds retrògrades, el foment del progressisme entre la ciutadania o l’aposta per la cultura com a eix de la vida social, així com també un compromís creixent amb les posicions polítiques republicanes i catalanistes. Tot plegat amb un objectiu definit i persistent: la modernització de la societat en uns anys fonamentals de la història del país. |
 |
Publicacions de la Universitat de València
La nació literària de Joan Fuster Des que, en l’últim terç del segle XVIII, Johann Gottfried Herder començà a difondre el seu concepte de “volkgeist” o esperit del poble, amb atenció especial a reivindicar la unió indestriable entre nació, llengua i literatura, s’obriren les portes a un replantejament global dels estats territorials europeus que els seus deixebles romàntics confirmarien i divulgarien al llarg del segle XIX, ajudant a la conformació dels estats nació contemporanis. En les terres catalanoparlants, l’anàlisi que en feu Joan Fuster és fonamental: des del seu concepte de nació, entesa com una comunitat unida per l’ús de la mateixa llengua, amb un paper determinant de la literatura, fins a la dissecció rigorosa, amb el seu agut bisturí, dels dèficits inherents a un circuit literari sotmès o simplement tolerat, però desprotegit dels beneficis del suport d’un Estat nació. Una singularitat europea que va merèixer la mirada atenta i apassionada del nostre intel·lectual més influent i que ací s’estudia amb profunditat. |
 |
Eumo editorial
|