- Vicenta Tasa, autora de l’obra premiada, defensa un canvi profund en la Constitució espanyola i en les polítiques públiques per garantir la seguretat lingüística
- L’estudi determina que “la jerarquia lingüística està profundament arrelada en l’ADN del sistema de poder polític i institucional central de l’Estat espanyol”
23.11.2020. L’obra Llengua i Estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística, de la doctora en Dret Constitucional per la Universitat de València Vicenta Tasa Fuster, ha resultat guanyadora de la segona edició del premi Jesús Tuson sobre diversitat lingüística, convocat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona (UB) i la Xarxa Vives d’Universitats. L’objectiu del premi, que compta amb una dotació econòmica de 1.000 euros, és promoure la recerca i la transferència del patrimoni lingüístic de la humanitat, alhora que recorda i reconeix la tasca del professor Jesús Tuson per donar a conèixer i fer respectar la diversitat lingüística del món.
El treball doctoral de Vicenta Tasa està escrit des de la perspectiva del Dret Constitucional i posa de manifest que “el sistema legal-constitucional sobre la diversitat lingüística espanyola es fonamenta en el principi de jerarquia lingüística, i per tant, no tracta igual a tots els ciutadans”. Aquest principi fa referència al sistema de valors i ideologies que considera que hi ha llengües més importants que les altres, i que les llengües o variants superiors han de tenir, en conseqüència, un reconeixement legal i un prestigi social més elevat. En aquest sentit, per l’autora, la jerarquia lingüística a l’Estat espanyol està “profundament arrelada en l’ADN del sistema de poder polític i institucional central”, el que “comporta que no tots els ciutadans tenen els mateixos drets lingüístics”.
L’obra, demostra que en altres països amb diversitat lingüística similar, com és el cas de Suïssa, es disposa d’una major seguretat lingüística, és a dir, de més garanties i condicions que fan possible que una comunitat lingüística puga usar la seua llengua en totes les situacions socials. Per això, en la part final del treball Tasa reflexiona sobre la necessitat d’introduir un canvi substancial en la Constitució espanyola i en les polítiques lingüístiques, que permeta avançar cap a una major seguretat lingüística, atès que “la solució de 1978 s’ha demostrat limitada i curta, legitimadora de la desigualtat de llengües i de la desigualtat de drets lingüístics”.
Vicenta Tasa Fuster és llicenciada en Dret per la Universitat de València (UV) i doctora en Dret Constitucional per la mateixa universitat. També compta amb un Màster en Direcció Pública i Lideratge Institucional per la Universitat de Vigo. La seua tesi doctoral Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística versus jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat 2017-2018 de la UV i el Premi de Dret Manuel Durán i Bas (2017) de l’Institut d’Estudis Catalans, al millor treball d’investigació. Actualment, la doctora Tasa és professora al Departament de Dret Constitucional de la UV i forma part de la direcció de la Càtedra de Drets Lingüístics d’aquesta universitat.