Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.-21/02/2017-. La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, han acordat la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a “enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura”.

Amb aquesta decisió, els vincles entre els tres territoris principals de l’àrea lingüística i cultura comunes es fan més estrets. L’acord té com a objectiu “consolidar un mercat en l’àmbit dels tres territoris per garantir la viabilitat dels projectes dels creadors i les indústries culturals balears, catalanes i valencianes, i fomentar l’ampliació i interès dels públics”. Per aconseguir aquest propòsit, els tres governs es comprometen a donar un impuls “al mercat interior cultural”, a través de la potenciació de circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional.

No obstant això, l’acord no es queda només en una declaració de bones intencions, ja que recull mesures concretes per sectors. A l’àmbit de la música, les arts visuals i escèniques s’establiran “criteris de participació conjunta a fires i festivals; s’impulsarà la creació de circuits per compartir exposicions, i es crearà un catàleg de música en viu”. Al món editorial, “es coordinaran tasques de promoció de la literatura catalana” i es posaran en marxa programes d’intercanvi d’autors. Per tal d’aconseguir un rellançament de la cultura popular i tradicional pròpia, es reforçaran “xarxa de centres, instituts d’estudis i associacions de recerca local i comarcal”. A l’àmbit patrimonial, la intenció és crear rutes i itineraris culturals conjunts i articular itineràncies i coproduccions d’exposicions temporals entre els principals museus i centres. Les biblioteques del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya també realitzaran catàlegs conjunts i estratègies comunes.

Pel que fa a la promoció de la llengua, els tres executius treballaran “cap a una versió comuna de les traduccions de la legislació estatal i altres textos de caràcter legal i administratiu; es coordinaran les polítiques de forment de la llengua en diferents ambients, i s’impulsaran iniciatives comunes envers les polítiques estatals lesives per a la llengua compartida. A més a més, es cerca “un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatibles”:

Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran a través de grups de treball que reuniran representants dels tres territoris.

Consolidació de l’Institut Ramon Llull

En aquest mateix sentit, i per a donar a conèixer les creacions fora del territori, la Declaració contempla la consolidació de l’Institut Ramon Llull (IRL) com a organisme de promoció exterior i internacionalització.

La Xarxa Vives d’Universitats forma part dels òrgans de govern de l’IRL, i té representació en la Junta Rectora i el Consell de Direcció.