En les darreres dècades l’accés a l’educació universitària s’ha expandit considerablement en el conjunt dels països de l’OCDE. Entre 1995 i 2012, les taxes d’ingrés a la universitat han augmentat de promig gairebé 20 punts percentuals. No obstant això, l’oportunitat d’obtenir un títol universitari és encara desigual: les desigualtats tant en l’accés com en l’acompliment dels estudis universitaris segueixen essent altes en el conjunt de l’OCDE. Aquest tema ha estat objecte d’anàlisi a Education Indicators in Focus (October 2015).

L’estudi, desenvolupat a partir de les dades del Programa d’Avaluació Internacional de Competències dels Adults (PIAAC 2012), indica que el nivell educatiu dels pares encara influeix en el dels seus fills: una persona amb un pare/mare que ha completat l’educació superior té 4,5 vegades més probabilitats d’anar a la universitat que un individu amb pares amb educació secundària.

L’informe assenyala que les desigualtats en l’educació superior deriven de les desigualtats acumulades en anys anteriors, des de la infantesa fins a l’educació secundària. Les desigualtats en els nivells educatius anteriors es transmeten a l’educació superior a través de diverses vies. Una d’elles són les qualificacions: entre els estudiants de l’educació secundària, els d’entorns desfavorits tenen més probabilitats d’obtenir pitjors notes en matemàtiques i lectura. I les qualificacions són la raó principal per la qual els estudiants d’entorns desfavorits no poden accedir a l’educació superior, fins i tot, és una raó més important que l’assequibilitat dels estudis universitaris.

En segon lloc, els estudiants amb pares que tenen menor nivell educatiu tenen menys probabilitats de completar la secundària superior, la qual cosa redueix la probabilitat d’accedir a l’educació universitària.

Ara bé, el nivell d’instrucció dels pares no només influeix considerablement en l’accés a la universitat sinó també amb les possibilitats de finalitzar els estudis universitaris. La investigació  suggereix que l’abandonament dels estudis universitaris és un problema comú entre els estudiants d’entorns socioeconòmic desfavorits i entre els fills de pares no universitaris.

La recerca apunta a mode de conclusió, que malgrat la lluita contra les desigualtats en els estudis universitaris s’ha d’iniciar en els nivells educatius anteriors , encara calen polítiques especifiques en l’àmbit de l’educació superior.  L’objectiu és doble: atraure una secció més àmplia de la societat cap a l’educació universitària, inclosos els grups desfavorits i vulnerables, i la reducció de les taxes d’abandonament.

Quina seria la política més efectiva? Segons l’informe, les polítiques per reduir les taxes de matrícula tenen un impacte feble en la igualtat. Mitjançant l’anàlisi de la relació entre les taxes de matrícula, els sistemes de suport als estudiants i la participació dels estudiants en l’educació, es mostra que, si bé taxes de matrícula baixes poden aixecar les barreres a la participació dels estudiants, no aconsegueixen ampliar prou l’accés a totes les capes socials.

Algunes propostes apunten cap a obrir procediments d’admissió alternatius amb l’objectiu augmentar la l’accés dels estudiants procedents d’entorns desfavorits. Tanmateix, el problema no és només l’accés sinó també l’abandonament dels estudis universitaris. En aquest sentit, les polítiques per facilitar l’accés s’han de combinar amb polítiques dirigides a augmentar la finalització l’educació universitària, com ara proporcionant mentors per ajudar els estudiants universitaris de primera generació (amb pares no universitaris), que els donin suport i acompanyament durant l’estada a la universitat.