Els cursos de formació a l’estiu són una eina educativa oberta a la societat i, en especial, a aquella gent que pretèn adquirir un apropament molt més reflexiu i cognitiu, a nivell personal i professional, sobre qualsevol àrea de coneixement.

Tota persona de ment inquieta amb interès per aprofundir podia tindre un lloc el darrer curs entre l’àmplia oferta formativa de la Xarxa Vives. De fet, la primera vegada que vaig entrar a veure què era la Guia de cursos d’estiu no esperava en absolut la magnitud de l’oferta formativa que tenia al meu abast.

Més de 500 cursos dividits en totes les temàtiques que poguera imaginar, des del running fins a la física passant per art, llengua, arqueologia… El sentiment podia ser comparable, si més no, al d’una xiqueta que es troba amb tots els seus regals de Nadal al mateix temps i no sap amb quin jugar primer.

Veure com tenia la capacitat de formar-me a les universitats de Barcelona, les Illes, Andorra (entre d’altres), o fins i tot França va fer que m’adonara d’una realitat plurinacional universitària que mai no havia concebut. Després de passar llargues estones a aquell web, buscant cursos que m’interessaren i descobrint nous llocs on estudiar, tenia encara més ganes de provar-los.

Vaig acabar confeccionant una llista de prop d’una vintena de cursos que em cridaven l’atenció, fins que, per motius de preferència i de reconeixement de crèdits, vaig reduir la quota fins a deu cursos.

No obstant això, i tenint en compte que en aquell moment desconeixia l’existència dels ajuts Drac Estiu a la mobilitat que atorga la Xarxa Vives, vaig haver de limitar els cursos disponibles als de la Universitat Jaume I, on realitze actualment els meus estudis de Periodisme.

Finalment, vaig assistir a 2 cursos vinculats amb la meua titulació. Ambdós van resultar una oportunitat sense comparació per establir sinergies a nivell personal i professional.

El primer dia, després de travessar la porta de les instal·lacions on prop d’una vintena de persones passaríem tota aquella setmana de juliol, vaig veure la mateixa cara en tots els participants: la motivació, tot i que era juliol, de començar i tastar una nova experiència amb gent desconeguda.

Xarrades d’experts, presentacions, taules rodones i, fins i tot tallers de doblatge van copar l’activitat programada al curs. No només vam ser actors passius que escoltaven ponències preparades, sinó que ens vam implicar activament en el procés d’execució de les activitats i, fins i tot, vam tindre l’oportunitat de doblar en primera persona una petita part d’un documental.

Cada dia compartíem taula de treball amb una ment diferent amb qui intercanviàvem temps i energia, fins crear sinergies i vincles personals i professionals. I no només em referisc als assistents a les activitats programades en cada curs, sinó també als participants actius en les ponències, xarrades, taules rodones i tallers que es puguen impartir durant l’època estival a les universitats de la regió Vives.

Per això, i lluny de ser només una eina complementària de formació o una ampliació de currículum, els cursos d’estiu van implicar una oportunitat per conèixer gent de totes les edats amb els mateixos interessos i preocupacions que jo, i amb un punt en comú: l’ànsia compartida de conèixer més sobre la nostra professió.

Sense cap mena de dubte, l’experiència comprèn un al·licient per continuar amb la meua professió i una experiència que, només puga, recomane i repetiré.

Irina Sánchez Chulio
Estudiant de Periodisme a la Universitat Jaume I

Altres articles publicats a «L’espai de»

Via Universitària, una enquesta per saber qui i com són els estudiants universitaris (Elena Sintes)
Els MOOC avui. Perspectives des de la segona edició de XarxaMOOC (Robert Escolano i José Collado)
Els cursos intensius de català per a estudiantat estranger: una experiència modèlica del multilingüisme autocentrat (Rafael Castelló i Alfons Esteve)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)