La Xarxa Vives d’Universitats, formada per 21 universitats de quatre estats amb el nexe comú de pertànyer a territoris de llengua i cultura catalanes, celebra el seu 20è aniversari. Va ser constituïda a Morella (els Ports) el 28 d’octubre de 1994. En vint anys, molts esdeveniments han ocorregut a les universitats i a la societat en general, uns canvis que s’han accelerat a mesura que s’anaven descobrint i posant en servei les eines científiques i tecnològiques que estan revolucionant el món, avui més interconnectat i globalitzat que mai. Aquesta commemoració és una oportunitat per reflexionar sobre el moment actual de la Universitat.
La greu crisi econòmica, conseqüència d’una crisi de valors, que va irrompre amb tota la seva cruesa ja fa més de sis anys ha trasbalsat el primer món amb importants repercussions a les universitats.
Els estudiants han vist incrementades les taxes de matrícula en les universitats públiques, com a conseqüència directa de la reducció del finançament públic. En paral·lel, la política de beques d’àmbit estatal també ha patit una retallada i el risc d’exclusió social és present, ateses les limitacions objectives per garantir un accés just i equitatiu a l’ensenyament superior. És en aquest sentit que cal fer un esforç i ser sensibles a oferir vies de finançament adequades, també en els postgraus.
La situació econòmica obliga a les institucions d’educació superior a cercar la màxima eficiència en l´ús d’uns recursos cada vegada més limitats. S’ha iniciat un procés de concentració de l’oferta de màsters, i també una racionalització de l’oferta dels graus i màsters amb escassa demanda. Aquestes mesures estan acompanyades per l’increment de la qualitat de l’oferta amb l’objectiu d’atreure el màxim nombre possible d’alumnes en un context cada vegada més internacionalitzat. I precisament les universitats de la Xarxa Vives tenen una alta capacitat d’atracció per la seva reconeguda qualitat.
El passat 2 de juliol, el Consell General de rectors de la Xarxa Vives va aprovar un document on s’emfatitzava la voluntat d’internacionalització, i s’hi proposava un increment de l’autonomia universitària dirigida a l’aprimament de les legislacions dels diversos nivells de l’administració. Actualment, aquest cos legal interfereix en la imperiosa necessitat de flexibilització de l’estructura dels estudis universitaris, per fer més competitives les nostres universitats i apropar-les a la centralitat de l’Espai Europeu de l’Educació Superior.
Avui es considera molt important la potenciació de les xarxes universitàries com plataformes de les universitats en el competitiu sector de l’ensenyament superior. En aquest sentit els rectors que van crear la Xarxa Vives fa vint anys es van avançar en el temps. Les nostres vint-i-una universitats, reunides en una sòlida aliança que inclou més de 500.000 alumnes, 40.000 professors/es i 10.000 persones en administració i serveis, representen un potencial enorme que es posa en valor a través d’un extens pla d’actuació de caràcter anual.
La recerca que es realitza a la Xarxa es veu optimada per les associacions d’equips investigadors. Són dotze els Parcs Científics i Tecnològics vinculats a les nostres universitats que desenvolupen la seva activitat internacional des d’una de les regions amb els indicadors de desenvolupament econòmic més destacats, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM).
Malgrat l’obvietat, cal insistir en la necessitat que les administracions públiques i les empreses privades creguin en l’educació superior i la recerca com a una inversió i no una despesa, com assenyalen reiteradament les institucions econòmiques europees. Les dades agregades elaborades per les universitats valencianes, per exemple, demostren que la inversió en educació superior té un retorn multiplicat per tres per a la societat.
La Xarxa Vives, membre de la Associació Europea d’Universitats, és una institució de prestigi reconegut, alineada amb les universitats associades per afrontar amb solidesa els propers vint anys. És un objectiu col·lectiu i una responsabilitat davant dels ciutadans augmentar els espais col·laboratius en harmonia amb els interessos legítims de cada universitat, amatents als moviments que, en aquest sentit, s’estan produint en l’àmbit europeu.
Revisem el camí recorregut, tot reconeixent el que s’ha assolit i renovant els objectius i estratègies per encarar els propers anys amb importants possibilitats d’aconseguir noves fites pel bé de l’ensenyament superior i de la nostra societat.
Sergi Bonet Marull
President de la Xarxa Vives d’Universitats
Rector de la Universitat de Girona
Article del president de la Xarxa Vives d’Universitats publicat al diari Ara el dia 28 d’octubre de 2014
Darrers articles publicats a «L’espai de»
La meva experiència a la Lliga de Debat Universitari (Mar Llambí)
Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger: balanç de les primeres quatre edicions i visió de futur (Verònica Cantó)
El valencià a l’ensenyament: el que ens cal i el que tenim (Vicent Esteve i Rosa Roig)
El Palau Reial de Perpinyà, un castell recobrat (Aymat Catafau)
L’estiu a la regió Vives (Joan Sagués)
La Xarxa Vives, aliança d’oportunitats (Fabrice Lorente)
La Xarxa Vives i l’articulació cultural de l’àrea lingüística catalana (Muriel Casals)
Xarxa de xarxes (Juli Peretó)
El I Campionat universitari de carreres d’orientació (Rafael García)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)