El vintè aniversari de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) és un bon moment per valorar el camí recorregut conjuntament per les universitats dels territoris de parla catalana. En dues dècades, la regió Vives ha crescut molt: ha passat de les tretze universitats fundadores (de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears), a les vint-i-una actuals pertanyents a quatre estats: Espanya, Andorra, França i Itàlia.

Des del seu naixement, la Xarxa ha fomentat el treball cooperatiu entre els centres universitaris i ha afavorit que el PAS, el PDI i l’estudiantat de tota la regió pugui conèixer-se, col·laborar i compartir experiències. Així mateix, impulsa i organitza tota una sèrie de serveis oferts a les universitats i al conjunt de la societat.

Les Universitats d’Estiu han contribuït de manera decisiva a l’assoliment d’aquests objectius, tant pel que fa al foment de la mobilitat, com a la forma de treballar. Un dels grups de treball que en la darrera reforma organitzativa de la XVU es va constituir, a partir de l’original Comissió Tècnica de Coordinació d’Activitats d’Estiu, va ser el de les Universitats d’Estiu. Dels seus cursos i activitats, a més, n’ha pogut gaudir tota la ciutadania, no només els universitaris. Es pot afirmar, sens dubte, que les activitats estivals de les universitats són una via molt eficient de difusió i divulgació del coneixement.

L’Institut Joan Lluís Vives es va constituir a Morella el 28 d’octubre de 1994. Només sis mesos després, l’1 de maig, es publicava la primera Guia de cursos d’estiu. Una mica més tard, el 10 de maig de 1999, es va convocar a través de la Xarxa el programa de mobilitat interuniversitari DRAC-Estiu.

La Guia, publicada en paper fins al 2009 i, posteriorment, només a la web, s’ha convertit en una de les eines més utilitzades de la XVU i és la pàgina més visitada de la Xarxa durant el període comprés entre els mesos de maig i octubre.

El 1995 la Guia oferia 118 cursos presentats per 10 marcs organitzatius i impartits en 12 localitats. L’any següent la relació va arribar als 195 cursos (en 17 marcs i 23 localitats). Les xifres es van anar incrementant fins l’any 2004, amb 918 cursos, 34 marcs i 75 localitats. A partir d’aquell moment, el nombre de cursos s’ha anat reduint per adaptar-se a la realitat dels nous plans d’estudi i a la capacitat econòmica de les universitats. L’any 2013 se’n van oferir 642 (en 24 marcs i 79 poblacions), mentre que el 2014 l’oferta és de 622 cursos (26 marcs i 83 localitats).

Aquestes xifres ens mostren com, malgrat que el nombre de cursos ha minvat, la presència de les Universitats d’Estiu en el territori de la regió Vives s’ha consolidat i, fins i tot, ampliat, de manera que moltes localitats poden tenir activitats universitàries durant l’estiu. La interacció entre el món universitari i el territori és un altre dels seus actius més preuats. D’altra banda, la multiplicitat de seus ofereix als estudiants un ampli ventall de possibilitats per conèixer millor la realitat del nostre entorn cultural i lingüístic.

La localitat on es fa el curs, la destinació, és un dels factors importants per als estudiants a l’hora d’escollir-lo. La tria es pot fer seguint criteris de comoditat i econòmics, però també pensant a descobrir nous llocs o en fer compatibles la formació i l’oci estival.

Les beques DRAC-Estiu han afavorit aquesta darrera possibilitat. El programa Docència, Recerca i Activitats Culturals, dissenyat per impulsar la mobilitat dels universitaris, és anterior a la XVU, però a partir de 1999 es va convertir en una actuació pròpia de la Xarxa. De les seues modalitats (Màster –eliminada el 2013–, Estiu, Formació avançada, Hivern, PDI i PAS), la d’Estiu ha estat la més sol·licitada.

Les universitats han fet un esforç per adaptar la seua oferta a l’interès del públic. Els cursos, sovint de caràcter multidisciplinari, han abastat tots els camps del saber i, en els darrers anys, han multiplicat els virtuals, que cada cop desperten més l’interès dels estudiants. La Guia inclou cursos que s’organitzen al llarg de cinc mesos, entre el 15 de maig i el 15 d’octubre; tot i això, el període que concentra una major activitat és el juliol.

Un dels elements més importants de l’oferta universitària estiuenca en la regió Vives és la possibilitat de sol·licitar el reconeixement acadèmic dels cursos de forma multilateral. Aquest fet també ha afavorit molt la mobilitat dels estudiants.

El 20 d’abril de 1997 la majoria de les universitats membres de la XVU van signar un conveni que permetia els seus estudiants reconèixer els cursos d’estiu realitzats en universitats diferents a la pròpia amb crèdits de lliure configuració. La progressiva extinció dels antics plans d’estudi, i la implantació dels adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior, ha comportat l’elaboració d’un nou conveni l’any 2013, signat per 13 universitats, per poder reconèixer els cursos amb ECTS. Aquest conveni demostra que els centres universitaris i la pròpia Xarxa continuen confiant en el futur de les Universitats d’Estiu com a espai fonamental de difusió del coneixement i d’intercanvi d’experiències.

Joan Sagués
Tècnic de la Universitat d’Estiu
Universitat de Lleida

Darrers articles publicats a «L’espai de»
La Xarxa Vives, aliança d’oportunitats (Fabrice Lorente)
La Xarxa Vives i l’articulació cultural de l’àrea lingüística catalana (Muriel Casals)
Xarxa de xarxes (Juli Peretó)
El I Campionat universitari de carreres d’orientació (Rafael García)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)


Articles anteriors