Barcelona, Castelló de la Plana, Palma.- 03/12 /2013.- La Universitat Autònoma de Barcelona ha tancat el període expositiu de la mostra de poesia experimental Nosaltres els fusterians. Al voltant de 500 persones han visitat l’exposició, que ha estat oberta al públic des del 2 de desembre fins al 31 de gener a la Sala d’Exposicions de l’Edifici de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.
L’exposició va estar organitzada inicialment per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, però ha esdevingut una activitat itinerant entre diverses universitats de la Xarxa Vives que finalitza el seu viatge a la UAB. Les universitats que han acollit aquesta mostra són Miguel Hernández d’Elx, Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Perpinyà Via Domitia, Lleida i Autònoma de Barcelona.
Nosaltres els Fusterians (vegeu el catàleg de l’exposició) és un homenatge, o una celebració, del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres els valencians, text fonamental de l’assagista Joan Fuster. Els 46 artistes que han prestat la seua col·laboració, la seua intuició i el seu talent són els següents: María Alemany, Francisco Aliseda, Julián Alonso, Juanma Barrado, Manuel Calvarro, Agustín Calvo, Tomás Camacho, José Luis Campal, Xavier Canals, Ángela Caporaso, Josep Castellano, Corporación Semiótica Galega, Gilberto Dobon, Bartomeu Ferrando, Raúl Gálvez, Joaquín Gómez, Ascen González, Fabio Guzmán, Ibírico, Jesús Antonio Jiménez Elvira, Miguel Jiménez, Isabel Jover, Joan Llorens, Martínez Gómez de Albacete, Antoni Miró, Manuel Morales, María Dolores Mulà, Antonio Orihuela, Julia Otxoa, Carmen Peralto, Francisco Peralto, Rafael Peralto,Joan Puche, Sergi Quinyonero, César Reglero, J. Ricart, Jordi Rodríguez-Amat, Josep María Rosselló, Joaquim Sancho, Julián Santos, Javier Seco, Josep Sou, Pere Sousa, Ricardo Ugarte, Silvia Viana i Nelo Vilar.
El món de Joan Fuster és pensament, però també actitud sense reserva. Dues coses ben principals. Potser l’equilibri entre dues intensitats. El pensament il·lumina els miralls de la conducta, per a residenciar el fet d’humanitat. Ens cal la poesia, però necessitem el poeta. I tot, i tots, vinculats per l’audàcia de sentir-se pròxims a l’exercici social del compromís necessari. També llibertat. I les imatges que acaricien l’existència.