La vida dels estudiants està totalment marcada per la crisi. Ja des de l’inici, la crisi dificulta l’estudi mateix. Finançar una carrera no és barat i en molts casos són els pares els qui han de pagar els estudis dels seus fills, i també són molts els casos en què aquests pares es troben a l’atur i no poden permetre tal «luxe». Les beques ajuden –però només si te les concedeixen- i això porta als estudiants a haver de buscar feina.

Les oportunitats laborals són poques. Aconseguir un contracte a una empresa és avui ben complicat, atès que la majoria exigeixen una certa experiència que molts pocs tenen. Altres exigeixen estudis, els mateixos que estàs cursant. Davant aquesta situació, l’estudiant té 2 opcions: treballar mentre estudies, i probablement empitjorar les teues notes, o estudiar i esperar a finalitzar els estudis per a poder dedicar-te plenament al treball.

En el meu cas particular em vaig decantar per la segona opció. Una vegada finalitzats els meus estudis en Publicitat i Relacions Públiques en l’UJI, i tot i ser un llicenciat notable, les meues expectatives de trobar feina eren més aviat baixes, sense més experiència inicial que l’atorgada pel practicum de la titulació.

Sense treball, però amb coneixements, va sorgir l’oportunitat de participar en un concurs, la convocatòria de la Xarxa Vives per a trobar la imatge del seu XX aniversari. Aquell correu electrònic va ser com obrir una finestra i trobar un poc d’aire fresc.

Participar era, en principi, una forma de poder aplicar el meu aprenentatge durant la carrera, i també una manera d’invertir el meu temps en una tasca útil. La quantia del premi -600 €- era significativa i em va acabar de decidir a participar al concurs. Sense haver guanyat anteriorment cap convocatòria, la meua expectativa es limitava a participar. Vaig posar tot el meu interès en estudiar bé la necessitat del «client» per a presentar una proposta adaptada.

Mesos més tard vaig rebre la notícia: era el guanyador del concurs. En eixe moment, només vaig pensar en el premi que acabava d’aconseguir, però no sabia que un premi major m’esperava en les setmanes següents. Quan la notícia es va fer pública no vaig dubtar un moment en compartir-la a les xarxes socials. La repercusió va ser tal que alguns dels meus contactes em van donar una oportunitat laboral relacionada amb el disseny, en considerar acreditades les meues habilitats.

El premi va suposar per a mí no només una quantia econòmica, sinó també fer-me un nom en el meu entorn, crear una bona imatge… i de cop i volta, poder presentar-me com a titulat amb qualitats per a treballar. En definitiva, va suposar eixe xicotet impuls que qualsevol estudiant (i aturat) tant necessita.

Avui dia, el lloc dels estudiants és molt incert, atès que poques empreses donen oportunitats als joves; molts es decanten per treballs allunyats de la línia del que durant tants anys han estat estudiant. En el meu cas, aquest concurs de la Xarxa Vives ha estat la meua llum i m’ha mostrat el camí que havia de seguir.

Luis Valverde Divieso
Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Jaume I

Altres articles publicats a «L’espai de»

El I Campionat universitari de carreres d’orientació (M. Carmen Falomir)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)
El repte de la fisioteràpia a Moçambic (Elisa Viñas i Carme Campoy)
En el camí cap al multilingüisme (Andreu Pulido)
El Centre Universitari d’Estudis Francesos (CUEF) (Jacky Caillier)
El Centenari de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (Jordi Coca)
La qualitat lingüística, avui (Marta de Blas)
El poder de la paraula (Pere Miquel Campos)
Els EILC, una gran finestra del català a Europa (Rubén Trenzano)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)