Com a entesa directa entre les universitats, la Xarxa fa possible el que l’ordenament polític i administratiu, i fins i tot, ben sovint, les mateixes institucions públiques responsables de l’ensenyament i la recerca, no sempre faciliten: la col·laboració universitària per damunt de les demarcacions autonòmiques. La normalitat de la comunicació entre les universitats dels Països Catalans, i els beneficis de la col·laboració mútua, és la millor demostració de la normalitat de la idea mateixa de Països Catalans.

He participat a la Xarxa fonamentalment en dos àmbits d’actuació: l’organització de cursos de doctorat interuniversitaris a Morella i la comissió de publicacions, que agrupa les editorials universitàries de totes les institucions adscrites a la Xarxa Vives. En el primer cas, vam aconseguir aplegar a Morella, al llarg de diverses edicions, més d’un centenar d’estudiants de diverses universitats dels Països Catalans i professors d’aquestes mateixes universitats i d’altres centres estrangers. Una iniciativa que segurament caldria recuperar. En el segon cas, aconseguírem editar un butlletí de novetats editorials (NEU), transformat després en revista, i moltes altres iniciatives conjuntes que contribuïren a difondre i fer visibles els llibres i les revistes de les universitats de la Xarxa Vives.