El Suplement Europeu al Títol (SET) té com a objectiu garantir la validesa homologada dels coneixements adquirits a qualsevol estat de l’EEES. L’heterogeneïtat de la seua implementació a les nostres universitats és, per tant, un motiu de preocupació. Amb aquest punt de partida es va plantejar el seminari «Implementació del SET a la regió Vives», que va tenir lloc a la Universitat Jaume I el 3 d’octubre de 2013 en el marc del Fòrum Vives. Vicerectors d’estudis, secretaris generals de les universitats, caps i tècnics dels serveis de gestió acadèmica i d’alumnat, així com responsables de titulacions vàrem compartir informació i analitzàrem els dubtes que genera el SET per tal de plantejar propostes conjuntes de treball.

La implementació del SET s’ha dut a terme per totes les universitats de la Xarxa Vives a l’estat espanyol. Pel que fa als estudis de diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica, llicenciatura, enginyeria i arquitectura, contemplats al RD 1044/2003 del Govern. En procés es troben els SET de màster universitari, mentre que els suplements de grau, màster i doctorat només són expedits actualment per la Universitat Politècnica de València, i la Universitat de València ho farà properament. La resta hi estan treballant a l’espera de directrius del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Cas a banda és la Universitat d’Andorra, que expedeix amb normalitat el SET a tots els seus titulats en català, a més de poder fer-ho simultàniament en anglès, espanyol, francès i portuguès a petició de la persona interessada.

A partir d’aquesta situació, i a través de l’anàlisi de cadascun dels casos, els participants van arribar a les conclusions següents:

1. Plantejar la substitució per A4 del format de tots els documents SET en paper, actualment en A3, així com incorporar l’opció d’incloure-hi fulls addicionals.
2. Possibilitat de decidir en quines llengües es pot expedir el SET.
3. Aclariment sobre si els títols propis de les universitats també tenen SET.
4. Necessitat de definir la fórmula d’obtenció de la qualificació relativa.
5. Es constata que els camps d’objectius i competències haurien de ser definits pels responsables del títol.
6. Especial dificultat amb les dobles titulacions o titulacions conjuntes nacionals o internacionals: es recomana l’establiment de directrius per a expedir els SET en aquests casos.
7. Pel que fa a les pràctiques extracurriculars, es considera adient indicar el nivell de detall (duració, lloc…).
8. Necessitat d’aportar més informació sobre el sistema espanyol d’educació superior en relació amb el marc europeu, amb la finalitat d’equiparar el nivell de la titulació.
9. Es proposa organitzar un seminari Fòrum Vives futur que, a més de la propera reforma del SET que ha anunciat el Ministeri d’Educació de l’estat espanyol, tracte específicament sobre les problemàtiques que es plantegen per les dobles titulacions i pel reconeixement de cicles formatius de grau superior.

A més, els participants van decidir elevar al Ministeri d’Educació algunes peticions específiques: el canvi de format, l’emissió electrònica del SET, la incorporació de les denominacions en anglès de totes les titulacions al Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT) i, finalment, la simplificació del procés amb l’establiment d’uns apartats bàsics i mínims per a totes les universitats, de manera que a partir d’aquesta base, cada universitat decidisca els continguts per a completar els diferents apartats del SET.

En definitiva, queda camí per recórrer per a la plena implementació del SET, però a través del Fòrum Vives s’han posat les bases per a donar passos amb fermesa i seguretat, des de la unitat d’acció de les universitats de la Xarxa.

M. Carmen Falomir del Campo
Cap del Servei de Gestió de la Docència i Estudiants
Universitat Jaume I

Altres articles publicats a «L’espai de»

El repte de la fisioteràpia a Moçambic (Elisa Viñas i Carme Campoy)
En el camí cap al multilingüisme (Andreu Pulido)
El Centre Universitari d’Estudis Francesos (CUEF) (Jacky Caillier)
El Centenari de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (Jordi Coca)
La qualitat lingüística, avui (Marta de Blas)
El poder de la paraula (Pere Miquel Campos)
Els EILC, una gran finestra del català a Europa (Rubén Trenzano)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)