El 1999 els serveis lingüístics universitaris es reunien a la Universitat de València per discutir sobre Les universitats davant el repte del multilingüisme. Els serveis lingüístics ja reclamaven llavors «promoure l’aprenentatge de la llengua de comunicació internacional (anglès) i d’altres llengües que poden resultar útils en determinades àrees de coneixement», sense oblidar «consolidar el predomini del català en la docència universitària i en els usos administratius i institucionals».

De llavors ençà s’ha recorregut ja bona part del camí cap al multilingüisme, tot i que no hem arribat al final, ni de bon tros. Com a mostra d’aquest recorregut, voldria repassar en aquest article algunes de les accions que s’han dut a terme en el marc de la Xarxa Vives com a fites en aquest camí cap al multilingüisme.

A hores d’ara el multilingüisme forma part ja de l’agenda de les institucions europees, incloent-hi les de l’ensenyament superior. Tots els plans de llengües o plans de política lingüística de les universitats de la Xarxa tenen com un dels seus eixos principals la promoció del multilingüisme. N’és una bona mostra el Pla de Política Lingüística 2012-2014 de la Xarxa Vives d’Universitats, elaborat per la Comissió de Llengua. Tal com es constata en el document, un els criteris generals de política lingüística de la XVU és que «cada universitat ha de ser una comunitat universitària multilingüe amb individus plurilingües». Una consulta detallada d’aquest pla permet comprovar moltes de les accions que les universitats de la XVU han desenvolupat o tenen previst de desenvolupar en el marc de la promoció del multilingüisme. En tot cas, em permeto destacar la publicació recent de la Interuniversity style guide for writing institutional texts in English, elaborada pel grup de qualitat lingüística de la Xarxa.

En consonància amb això, podem afirmar que gairebé tots els serveis lingüístics de la Xarxa han incorporat les terceres llengües com a llengües de treball o, en tot cas, disposen d’altres serveis, escoles o centres de llengua que se n’ocupen. Recentment la XVU ha posat en marxa la Guia de cursos de llengua, on es poden consultar tots els cursos de totes les llengües que organitzen els serveis i centres de llengües de la XVU.

Una de les eines que més contribueixen a la promoció del plurilingüisme i la multiculturalitat a Europa és el portafolis de les llengües (PEL). El PEL és un document que permet als aprenents de llengua registrar els seus coneixements lingüístics i els seus avenços i reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge de les llengües. A més, és un document amb un format estàndard que afavoreix la mobilitat i la reconeixement recíproc dels coneixements de llengua en l’àmbit europeu. La Xarxa Vives ha estat responsable també d’una experiència molt rellevant en l’ús del PEL, la versió electrònica del qual s’ha introduït com a eina d’ús habitual en els Erasmus Intensive Language Courses (EILC) de llengua catalana que es duen a terme a les universitats de la XVU.

Hem avançat molt, doncs, en el camí del multilingüisme, però no hem arribat al final. Fa poc més de deu anys, el Consell Europeu es reunia a Barcelona per tractar de la situació econòmica, social i mediambiental de la Unió Europea. Entre altres conclusions, la Presidència del Consell demanava, en l’àmbit de l’educació i el coneixement, «millorar el domini de les competències bàsiques, d’una manera particular mitjançant l’ensenyament almenys de dues llengües estrangeres des d’una edat molt primerenca». Dit en altres paraules, La Comissió Europea es plantejava com a objectiu a llarg termini potenciar el multilingüisme individual fins que cada ciutadà tingui un coneixement pràctic de almenys de dues llengües a més de la llengua materna.

Com a catalanoparlants tenim més feina encara, perquè hem de conèixer dues llengües més, a part de la catalana i la castellana. Podem dir que fins ara hem posat les bases per conèixer-ne una, l’anglès, però no hem fet prou per a les altres. És tot just el començament d’una etapa: a la universitat (i a la societat en general) el coneixement de l’anglès és imprescindible, i estem treballant per posar els mitjans perquè tothom l’assoleixi. Però un coneixement superior de l’anglès no garanteix l’assoliment de la competència multilingüe i multicultural. Som en el camí del multilingüisme, però tan sols esem assolint algunes fites; no hem arribat al final ni de bon tros. Que els arbres de l’anglès no ens impedeixin veure el bosc del multilingüisme.

Andreu Pulido Bazaga
Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona

Altres articles publicats a «L’espai de»

El Centre Universitari d’Estudis Francesos (CUEF) (Jacky Caillier)
El Centenari de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (Jordi Coca)
La qualitat lingüística, avui (Marta de Blas)
El poder de la paraula (Pere Miquel Campos)
Els EILC, una gran finestra del català a Europa (Rubén Trenzano)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)