Exposició «Nosaltres els fusterians» a la UPF (16.04.2013) |
Barcelona, Castelló de la Plana, Palma.- 09/04/2013.- La Sala d’Exposicions del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra acollirà del 16 al 30 d’abril l’exposició de poesia experimental Nosaltres els fusterians. Organitzada inicialment per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, la mostra ha esdevingut una activitat itinerant entre diverses universitats de la Xarxa Vives i recentment, del 15 de gener al 4 de febrer, va rebre al voltant de 1.500 visites a la Universitat Rovira i Virgili.
Nosaltres els Fusterians (vegeu el catàleg de l’exposició) vol ser, si més no, un homenatge, o una celebració, del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres els valencians, text fonamental de l’assagista Joan Fuster. Els 46 artistes que han prestat la seua col·laboració, la seua intuició i el seu talent són els següents: María Alemany, Francisco Aliseda, Julián Alonso, Juanma Barrado, Manuel Calvarro, Agustín Calvo, Tomás Camacho, José Luis Campal, Xavier Canals, Ángela Caporaso, Josep Castellano, Corporación Semiótica Galega, Gilberto Dobon, Bartomeu Ferrando, Raúl Gálvez, Joaquín Gómez, Ascen González, Fabio Guzmán, Ibírico, Jesús Antonio Jiménez Elvira, Miguel Jiménez, Isabel Jover, Joan Llorens, Martínez Gómez de Albacete, Antoni Miró, Manuel Morales, María Dolores Mulà, Antonio Orihuela, Julia Otxoa, Carmen Peralto, Francisco Peralto, Rafael Peralto,Joan Puche, Sergi Quinyonero, César Reglero, J. Ricart, Jordi Rodríguez-Amat, Josep María Rosselló, Joaquim Sancho, Julián Santos, Javier Seco, Josep Sou, Pere Sousa, Ricardo Ugarte, Silvia Viana i Nelo Vilar.
El món de Joan Fuster és pensament, però també actitud sense reserva. Dues coses ben principals. Potser l’equilibri entre dues intensitats. El pensament il·lumina els miralls de la conducta, per a residenciar el fet d’humanitat. Ens cal la poesia, però necessitem el poeta. I tot, i tots, vinculats per l’audàcia de sentir-se pròxims a l’exercici social del compromís necessari. També llibertat. I les imatges que acaricien l’existència.