Maria Vila Panadès
Font: Biblioteca de Catalunya. Barcelona
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 25/02/2013.- El Diccionari Biogràfic de Dones recull les històries de dones rellevants dels territoris de parla catalana, des del s.I fins a l’actualitat. Des de la història de Víria Acte, esclava lliberta que esdevingué propietària en l’antiga Valentia romana, fins a la novel·lista Cristina Alloza, el DBD ens mostra 655 biografies de dones que són, avui en dia, referents en la història.
Es creu que Viria Acte va nàixer a València a l’any 90. El seu origen social és incert però es pensa que era de procedència servil i posteriorment lliberta. Va estar relacionada amb els negocis industrials o comercials, i podia ser la propietària d’un taller on es fabricaven arres, làpides i estàtues. El fet que fóra una dona empresària i rica no era habitual en un temps on el patrimoni femení provenia de la dot i de l’herència de propietats agrícoles. A més, en el cas de Víria, s’han trobat diverses estàtues d’ella, una d’elles al fórum de la ciutat, que mostren el prestigi social que havia adquirit.
A l’altre extrem de la cronologia del Diccionari, Cristina Alloza (29.12.1922 – 20.08.2009, Castelló de la Plana), va ser novel·lista. Va publicar Encontré mis blasones l’any 1949 i Más allá de las nubes l’any 1951, que la productora Cifesa volgué portar al cine, però no arribaren a un acord en quant a l’assumpte de talls i d’adaptacions. Des dels anys 60 va col·laborar a la revista Festividades i en altres publicacions relacionades amb les festes magdaleneres. El 1969, entre la llibreria Armengot i la Junta Central de Festes, van editar La gran esmeralda. Cristina va morir als 86 anys a l’Hospital General de Castelló.
A més trobem molts altres exemples de personalitats de dones diferents, que van marcar amb el seu segell la societat del seu temps. Com, per exemple, Maria Vila Panadès. Va ser actriu i empresària teatral. Va nàixer el 1897 a Barcelona. Filla i nèta d’actors, es va casar amb l’actor Pius Daví, amb qui va formar la coneguda companyia Vila-Daví, que va tenir seu al Teatre Romea fins l’any 1936. No va deixar de treballar durant la Guerra Civil, quan va estrenar El casament de la Xela (1938), de Xavier Benguerel, i La fam (1938), de Joan Oliver. Amb una tasca intensa al Teatre Romea, Vila va contribuir activament a la represa del teatre català, des de 1946. Destaquen especialment els seus papers a La ferida lluminosa (1954) de Sagarra, que va estar en cartellera un any sencer sense interrupcions en plena postguerra, i a la reposició de L’hostal de la Glòria. Maria Vila va continuar actuant amb tenacitat i excel·lència fins a la fi de la seva vida. L’any 1960, tres anys abans de morir, va rebre la Medalla del Treball i es van celebrar unes funcions d’homenatge al Teatre Romea, en què Vila va interpretar per última vegada L’hostal de la Glòria, una de les seves actuacions més notables.
Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les 655 vides, moltes d’elles inèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.
El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.