Durant la darrera dècada, la regió universitària Vives s’ha consolidat com una de les destinacions preferides pels universitaris europeus que participen al programa Erasmus. Des que va començar el segle ençà, s’ha duplicat la xifra d’estudiants de la resta del continent que viatgen als territoris de parla catalana. L’acollida de més de 10.000 universitaris procedents de tots els racons de la Unió Europea és una mostra dels atractius que troben ací. Però sobretot, és una gran oportunitat d’enriquiment mutu a través de l’intercanvi, i una ocasió immillorable per a fer més visible la vitalitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.

A principis de l’any 2010, les universitats de la Xarxa Vives van presentar a la Unió Europea per primera vegada un projecte conjunt de cursos intensius de català per a estudiants Erasmus (EILC). Havien passat només uns mesos des que la Comissió Europea decidira incloure la llengua catalana en l’oferta dels EILC, en resposta a les sol•licituds de la Xarxa Vives en aquest sentit, i per tant estava recent el reconeixement del català com una llengua susceptible de rebre finançament de la Comissió per al seu ensenyament. Val a dir que anteriorment les universitats impartien aquests tipus de cursos sense suport extern.

Des de fa 3 anys, doncs, la Xarxa Vives gestiona el procés de sol•licitud de cursos i coordina la seua promoció entre l’estudiantat de tot el continent. Centenars d’estudiants de 27 països de la Unió han rebut classes de català a les universitats de la Xarxa amb el programa EILC. La demanda supera reiteradament l’oferta de places, de manera que la Comissió Europea ha aprovat un número creixent de cursos de català durant els darrers anys.

 ESTUDIANTS MATRICULATS

Durant el present curs 2012-2013 s’imparteixen un total de 20 cursos EILC, el doble que dos anys enrere, i es reparteixen entre 14 de les 21 universitats de la Xarxa (Alacant, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Lleida, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València i Vic). El creixement dels EILC de català és, doncs, indubtable. La demanda creix i l’oferta només aconsegueix atendre un 30% de les sol·licituds, tot i l’augment de cursos programats.

L’evolució de les dades permet extreure una lectura contundent i és la millor prova que el plurilingüisme no suposa cap impediment per atreure estudiants forans. El programa EILC és percebut pels universitaris de tot Europa com un instrument molt útil per a conèixer altres llengües i cultures, a través d’una formació intensiva.

Des del punt de vista de la Xarxa Vives, la centralització del procés de sol•licitud de cursos per part dels estudiants i de la promoció dels cursos ha permès optimar els resultats i consolidar una tendència de creixement en la demanda de formació en llengua catalana. Al seu torn, aquest creixement ha permès treballar per augmentar l’oferta de cursos i consolidar així l’aposta per la projecció exterior del català per part de les universitats.

Tot i que actualment les incerteses envolten el pressupost de la Unió Europea per als propers anys –o precisament per això- cal recalcar que l’ampliació del programa Erasmus és clau per a continuar aprofundint en el creixement del català a l’exterior a través dels EILC. El pressupost 2014-2020 hauria de considerar la importància d’ampliar competències i capacitats per part dels titulats, mitjançant una potenciació dels intercanvis que afavorira també la futura mobilitat en l’àmbit professional. En aquest sentit, els resultats obtinguts durant els darrers anys són el millor exemple dels beneficis que un Erasmus més potent podria tenir per al català. Esperem, si més no, que el nou programa que té entre mans la Comissió Europea, l’Erasmus for all, continue implementant polítiques lingüístiques positives vers la llengua catalana.

Ruben Trenzano
Universitat de València

Altres articles publicats a «L’espai de»

Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)