Carme Kaar Alfonsetti
Font: Biblioteca de Catalunya. Barcelona

Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 10/12/2012.- En el Dia Internacional dels Drets Humans, entre les biografies que s’apleguen al Diccionari Biogràfic de Dones destaquem les corresponents a les periodistes Mercè Conesa González, i Carme Kaar Alfonsetti, que han esdevingut un referent en la defensa dels drets humans als territoris de parla catalana.

Mercè Conesa González (Barcelonès, 1953-2009), va iniciar la seva carrera profesional com a c orresponsal a l’Hospitalet de La Vanguàrdia. Més endavant, entre el 1979 i el 1981va treballar a Ràdio Olot i al diari Avui fins a la seva incorporació a El Periódico el 1982. Durant molts anys va cobrir la informació del Palau de Justícia. Aquest encàrrec li va mostrar el costat més fosc de la vida, i li desvetllaren l’esperit de servei als més desafavorits. Va implicar-se en associacions de suport a presos, a immigrants, a discapacitats i, en general, als marginats de la societat. Parlava diàriament des de la redacció amb les persones que la trucaven ja sigui per maltractaments a dones, assetjament laboral o programes de reinserció social. Va guanyar-se la confiança i el respecte de col·lectius en lluita com, per exemple, el de gais i lesbianes, que la premiaren el 1978.El 2008 va rebre el Premi Solidaritat que concedeix l’Institut Català de Drets Humans (ICDH), i el 4 de desembre del mateix any el guardó Ofici de Periodista atorgat pel Col·legi de Periodistes.

D’altra banda, el DBD ens mostra també l’exemple de Karme Kaar Alfonseti (1865 -1943). Va ser periodista, escriptora i musicòloga. Des del seu treball periodístic i la seva praxis vital va maldar sempre per aconseguir la igualtat entre homes i dones i per engrescar les dones cap a una formació que les capacités professionalment. El 1913 va fundar i dirigí La Llar, una residència per a professores i estudiants, el 1921 va impulsar l’associació Acció Femenina i el 1931 va signar el manifest que demanava al president Macià el vot per a les dones. Amant de la llibertat i del pacifisme, amb la Guerra Civil, el franquisme i la Segona Guerra Mundial va quedar profundament afectada. Es va anar apagant fins que va morir, a la seva casa de Sarrià, sense cap reconeixement a la seva obra.

Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les 655 vides, moltes d’elles inèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.

El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.