Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.-19.01.2012.- El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD) ens presenta avui tres històries de dones vinculades a les Illes Balears: Margalida Barceló Rosselló, Rosa Colom Bernat i Antònia Buades Vallespir, que han sigut referents al llarg de la història per la seua trajectòria en diversos àmbits socials.

Margalida Barceló Rosselló (1930-2007), va ser una empresària d’empenta. El 1973 Margalida va fundar, de la mà de Maria Teresa Rattier, l’Associació de Dones Empresàries de Balears (ASEME) per fer un front comú en pro de la integració i la igualtat de les dones en el món empresarial.  Des d’ASEME van promoure també la fundació de la Confederació d’Associacions d’Empresaris de Balears (CAEB); de la Confederació Espanyola d’Organismes Empresarials (CEOE) (ASEME en fou sòcia cofundadora); de l’Organització de Dones Empresàries i Gerència Activa (OMEGA); de la Federació Iberoamericana de Dones Empresàries (FIDE) i de la Federació de Dones Empresàries del Mediterrani (AFAEMME).

D’altra banda, Rosa Colom Bernat (1909-1987) política i líder d’Esquerra Republicana Balear, destaca per les seves reivindicacions per millorar la situació de les dones. Va ser empresonada l’any 1937, però gràcies a la seva condició de ciutadana francesa, adquirida en haver-se casat amb E. Pau Cabod Monard, fou alliberada i conduïda a un vaixell d’aquella nacionalitat que estava a la badia de Palma, i va desembarcar a Portvendres (França), on va viure l’ocupació nazi. Després de la Segona Guerra Mundial va establir-se a Saint Symphorien (França), des d’on passà a Ginebra. Des de finals dels anys 60 tornà a Mallorca freqüentment on col·laborà en publicacions com «Cort».Va morir a Ginebra el 2 de juliol de 1987.

Pel que fa a Antònia Buades Vallespir (1911-2007), folklorista, va néixer a Sa Pobla al si d’una família de pagesos. Va començar a treballar al camp a l’edat de 4 anys. Va rebre educació formal, a casa d’un mestre del poble, que l’ensenyava a llegir i escriure en castellà, i a fer comptes. Pel que fa a la música, fou gairebé autodidacta. Va entregar la seva vida a aquest art, fet que potencià la investigació i l’estudi de les «tonades de feina». Al llarg de la seva vida va anar acumulant éxit rere éxit fins que el 1968 va guanyar el I Concurs Nacional de Folklore de l’Estat espanyol amb la cançó «Perendenga» i al 2001 fou guardonada amb la Medalla d’Or del Consell  de Mallorca i el 2002 rebé el Premi Ramon Llull a les Arts. Els darrers anys de la seva vida va viure a la Llar d’Ancians del Consell de Palma, on va morir als 96 anys.

Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les més de 600 vides, moltes d’elles inèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.

El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.