I

La nostra Universitat ofereix a l’estudiantat un ampli espectre d’activitats: tallers de vídeo i de fotografia, de cine, música i cant coral, Aula de Teatre, etc. També un cicle de teatre, el Reclam, conegut i admirat fins i tot més enllà de la província, i destinat en gran manera per al públic de les nostres comarques. I, a més, també desenvolupem una programació estable al Paranimf, on espectacles per a la reflexió, la crítica i la sàtira social doten la ciutat de Castelló i el seu entorn d’un conjunt de propostes culturals que sens dubte la vivifiquen. Una oferta que es combina amb la que ofereixen l’Auditori, el Museu de Belles Arts, el Teatre Principal o l’Espai d’Art Contemporani de Castelló.

Pel que fa a la nostra oferta expositiva, l’UJI compta amb dos espais: la Galeria Octubre, que està funcionant des de la fundació de la Universitat, i un altre espai, nascut fa ara poc més d’un any amb el Paranimf, i que s’ubica a la seua planta baixa. Ambdós espais estan lògicament oberts tant al personal de la Universitat com a tots els castellonencs i les castellonenques.

Ambdues sales programen exposicions segons línies prou diferents pel que fa als suports. Així, la Galeria Octubre es destina més a la pintura, l’escultura o la fotografia, per exemple; i la sala del Paranimf al disseny gràfic, cartellística, disseny industrial, etc. Però, en funció de com siguen d’extenses unes o altres mostres, poden modificar-se pel que fa a la seua ubicació.

II

D’altra banda, no es pot oblidar l’activitat esportiva i la seua repercussió en el seu entorn. Així, recordant la màxima Mens sana in corpore sano del poeta romà Juvenal, ens indica a les clares que ment i cos no són compartiments estancs sinó que formen un tot d’elements que interactuen entre si. Cultura ve de «cultiu», del verb i de l’acció de cultivar. I es cultiva la ment, l’esperit, que dóna lloc a coneixements, a creacions artístiques, etc.; però també el cos ha de cultivar-se per a aconseguir la salut sense la qual difícilment creativitat, ciència, investigació, construcció social… serien possibles.

La Universitat Jaume compta, des de la seua creació el 1991, amb un Servei d’Esports que des de llavors ha tingut una actuació exemplar en el foment de l’esport. Objectiu que ha acabat per traduir-se en una sèrie de fites que confirmen l’aposta de l’UJI per la decidida promoció de l’esport i la salut en el seu si.

Certament, les instal·lacions acabades d’estrenar faciliten aquest objectiu; instal·lacions la superfície actual de les quals supera els 95.000 m². Però no ens enganyem, aquest objectiu no seria possible sense una decidida aposta de l’actual equip de govern per dur-lo a terme i, sobretot, sense la professionalitat, perícia i treball continuat del professorat especialitzat i personal adscrit a l’àrea d’Esports de l’UJI des de de fa vint anys.

Activitats que en l’actualitat, cal destacar, sumen un total de 180, incloent-hi ­–a més de les que tothom pensa que solen fer-se en una universitat– altres com ara esgrima, vel creuer o equitació. I pel que fa als reconeixements aconseguits, cal dir que el Servei d’Esports és pioner a nivell nacional i europeu en la millora de la seua atenció a usuaris i usuàries i en la gestió del seu treball; l’any 2004 va obtenir la certificació Aenor de la norma UNIX-EN ISO 9001: 2008, la qual s’ha anat renovant amb èxit cada any des de llavors. A banda, ha aconseguit altres guardons com el de Certificació 500+ en EFQM. Però no sols és això, car aquest Servei destaca últimament pel suport i el foment de l’esport en la dona; de fet, ha establert, en el seu pla d’objectius plurianuals 2009/12, una sèrie d’accions al respecte i també ha ampliat el catàleg d’activitats per a elles, i ha realitzat un estudi sobre les inquietuds de les dones en l’entorn de Castelló pel que fa a interessos esportius. Finalment cal subratllar, d’una banda, que estem preparant un Congrés Internacional de Gestió de la Qualitat en Serveis d’Esports Universitaris. I d’altra banda, que el Consell Superior d’Esports va concedir a la nostra Universitat l’organització dels Campionats d’Espanya Universitaris d’Atletisme, que van tenir lloc al mes de maig passat.

III

Tampoc es pot oblidar per la seua importància una activitat que totes les universitats realitzen i que servixen per a, en el temps més relaxat de l’estiu, propiciar trobades i debats entorn a temàtiques d’actualitat; és el que s’entén com a cursos d’estiu. Cursos que, en el nostre cas, s’entronquen amb la resta de programació que ofereix la Xarxa Vives i que, com és obvi, tenen una gran repercussió no sols en el nostre context pròxim, la ciutat de Castelló, sinó en tot el territori de parla catalana.

En aquest sentit cal assenyalar que enguany les matèries que es tracten van des de qüestions mediambientals a altres d’índole artística, sense oblidar temàtiques històriques, relatives a l’aprenentatge de llengües, metodologies pedagògiques, estudis feministes, temes relatius a les ciències de la salut, a la responsabilitat social corporativa per a empreses, etc.

Amb aquesta variada oferta es pretenen presentar una sèrie de propostes cientificoculturals de nivell per a la ciutadania. Cursos que solen comptar amb estudiantat, evidentment, però la nostra intenció és que la gent de Castelló i província hi acudisca també. Es tracta de culturitzar amb la seducció, d’incrementar el nivell cultural de la societat que ens envolta i a la qual ens devem; igual que ocorre amb la nostra oferta acadèmica i investigació.

IV

A banda dels tallers de cinema, música, còmics, etc. l’UJI oferix, com apuntava abans, una programació específicament dedicada al teatre. Programació que es nodreix de companyies, variables d’any en any, i que té com a objectiu irradiar una cultura teatral de qualitat al nostre entorn social, és a dir, a la nostra ciutat i a les diverses comarques que sol·liciten la seua entrada i fan la corresponent aportació econòmica al circuit que aquest Vicerectorat de Cultura coordina. Es tracta de la mostra denominada el Reclam i que es podria definir com: «El Reclam com la cultura a través del teatre».

Mostra cíclicament puntual, com cada any, que coincideix amb la caiguda de les fulles a la tardor. Es tracta d’una manifestació cultural de primer ordre que impregna artísticament tot l’àmbit territorial de la Universitat Jaume I. Seguint l’estructura d’un circuit, les arts escèniques es manifesten en els nostres confins en diverses i variades disciplines. Tot plegat conforma una xarxa que per exemple enguany ha estat integrada per les poblacions d’Almassora, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Borriana, Castelló de la Plana, la Vall d’Uixò, Morella, Onda, Vilafranca, Vila-real i Vinaròs. Enguany sumem divuit edicions, la majoria d’edat d’una mostra que va nàixer pràcticament amb l’UJI i que avui està plenament consolidada. Res d’això no tindria sentit sense l’aval del públic que edició rere edició ha seguit amb interès la programació.

L’UJI, des de la seua creació, ha mantingut una sensibilitat especial per les arts escèniques mitjançant l’Aula de Teatre Carles Pons. Aula que forma part de l’organigrama del Servei d’Activitats Socioculturals de l’UJI i que ofereix formació, difusió i promoció de les arts escèniques mitjançant la contribució al desenvolupament de les capacitats creatives de l’estudiantat. Bona prova d’aquesta sensibilitat són les múltiples activitats i la realitat que és avui el Paranimf, un dels contenidors culturals més destacats del nostre territori amb una programació que ja té ressò més enllà de les nostres comarques.

Però també el cinema ocupa un lloc destacat, amb una oferta variada de programación per al públic que recull des de pel·lícules ja històriques, autèntiques joies del cinema mundial, fins a altres d’assaig o del denominat nou cinema; tot això sense oblidar, per descomptat, l’excel·lent programació de Cinema en Valencià per part del Servei de Llengües i Terminologia de la nostra Universitat.

Wenceslao Rambla Zaragozá
Vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat Jaume I

Altres articles publicats a «L’espai de»

Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)