Maria Vila Panadès
Font: Biblioteca de Catalunya. Barcelona
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 26.07.2011.- El Diccionari Biogràfic de Dones ens presenta avui un recull d’històries de dones dels territoris de parla catalana que han esdevingut un exemple de lluita per la igualtat, la millora social i la superació personal coma ara Pepita Inglès, Rosa Estruch, Maria Bonaventura i Maria Vila.
Pepita Inglès, miliciana, va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola al Front d’Aragó amb la Colmna Durruti i va formar part de la presa de Pina d’Ebre on va morir el seu company. Es va incorporar al servei de tancs i va conduir diversos vehicles blindats. Va prendre part de la presa de Perdiguera, els Montes de Villafría i els Montes de Vaca. Finalment, va morir en una emboscada dels franquistes.
Maria Bonaventura Forteza-Maura Cortès, va nàixer a Palma l’any 1826 i a la mort del seu marit, esdevingué empresària de negocis marítims. S’encarregà de l’administració dels negocis i el patrimoni familiar, sobretot activitats comercials relacionades amb el comerç marítim amb Cuba. Maria, arribà a ser propietària del bergantí M. Isabel i de la bricbarca Lequeitio.
Rosa Estruch Espinós, va nàixer el 1915 a San Juan (Argentina), lloc al què els seus pares, procedents de Vilallonga (València), van emigrar. Anys després Rosa va tornar a Vilallonga on l’any 1936 va ingressar en el Partit Comunista i fou triada Secretària General del PCE. Durant la Guerra Civil va ser regidor de l’ajuntament a proposta del sindicat UGT i posteriorment va ser nomenada alcaldessa. Finalitzada la Guerra Civil va ser detinguda i empresonada a València. Al 1940 va ser jutjada en Consell de Guerra i condemnada a uinze anys de presó on a causa del seu deteriorament físic, va quedar incapacitada per poder-se valdre. A pesar de la seua invalidesa, Rosa va seguir amb la militància en la clandestinitat en sortir de la presó. Va morir el 27 de juny de 1978, després de vint-i-dos anys internada al Sanatori, on les dones del PCD i del Moviment Democràtic de Dones valencià es van repartir les tasques d’assistència a aquesta camarada.
Maria Vila Panadès, va ser actriu i empresària teatral. Va nàixer el 1897 a Barcelona. Filla i nèta d’actors, es casà amb l’actor Pius Daví, amb qui va formar la coneguda companyia Vila-Daví, que va tenir seu al Teatre Romea fins l’any 1936. No va deixar de treballar durant la Guerra Civil, quan va estrenar El casament de la Xela (1938), de Xavier Benguerel, i La fam (1938), de Joan Oliver. Amb una tasca intensa al Teatre Romea, Vila va contribuir activament a la represa del teatre català, des de 1946. Destaquen especialment els seus papers a La ferida lluminosa (1954) de Sagarra, que va estar en cartellera un any sencer sense interrupcions en plena postguerra, i a la reposició de L’hostal de la Glòria. Maria Vila va continuar actuant amb tenacitat i excel·lència fins a la fi de la seva vida. L’any 1960, tres anys abans de morir, va rebre la Medalla del Treball i es van celebrar unes funcions d’homenatge al Teatre Romea, en què Vila va interpretar per última vegada L’hostal de la Glòria, una de les seves actuacions més notables.
Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les més de 600 vides, moltes d’elles indèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.
El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.