El sector editorial, i el de les publicacions universitàries no és una excepció, viu des de fa anys enmig d’una gran expectació per l’aparició al mercat dels nous dispositius de lectura digital i pels canvis que la seva progressiva implantació han començat a provocar en els hàbits de lectura, sobretot en determinats col·lectius com l’universitari que es troben sempre a l’avantguarda en l’ús de les noves tecnologies.

Malgrat això, aquest canvi va més enllà del món estrictament del llibre. Es tracta d’un canvi cultural, d’un abast encara difícil de valorar, que sols podrem acabar de comprendre en el futur perquè està basat més en la dinàmica de la tecnologia que en la del sector pròpiament editorial, que és en definitiva el dels continguts. L’editor cerca, selecciona, descobreix continguts que «edita», és a dir prepara, per posar-los a l’abast dels lectors, tradicionalment en paper i ara també en els nous formats digitals. Això suposa un canvi notable en les característiques del producte, però potser tampoc tant com de vegades podria semblar per l’enrenou mediàtic que ens envolta.

És cert que amb la tecnologia digital podem afegir al llibre multitud de funcionalitats noves: canviar la mida del text a voluntat, fer cerques, introduir notes, hipervincles, vídeos, personalitzar continguts, o fins i tot deixar en mans del lector la possibilitat de modificar el curs de la narració… També és cert que l’edició del llibre digital pot suposar per l’editor un estalvi en les despeses d’impressió, distribució i emmagatzematge, o que la difusió on line facilita la comunicació directa entre autors i lectors, entre lectors d’indrets allunyats, i que fins i tot estan canviant els circuits de promoció amb les xarxes socials…

Per últim, també és cert que la comercialització del llibre digital obre noves oportunitats de negoci pels editors —i pels autors— amb la venda a través de la xarxa, la impressió sota comanda, la recuperació de llibres exhaurits i la possibilitat inclús de preparar en alguns casos llibres a mida a partir d’articles o fragments… Però en realitat tot això no canvia la idea original que la tasca fonamental de l’editor és posar a disposició dels lectors uns continguts preparats amb rigor professional… això sí, aprofitant els avantatges que ara ofereixen les noves tecnologies.

El que ha canviat de debò és doncs el fet que estem immersos en un món dominat per la tecnologia digital i que disposem de dispositius que ens permeten traslladar la lectura a un suport nou amb certa «comoditat» i amb tot un seguit de nous avantatges… i també alguns inconvenients —són encara molts els qui «senten» que el pas del paper al digital suposa algunes pèrdues, si més no en el camp de les emocions i potser, això ja ho veurem, en altres menys subjectius com el de la preservació. A més estan els neguits i les expectatives que qualsevol canvi d’aquesta magnitud comporta per als professionals i les empreses del sector.

Pel que fa a les editorials universitàries aquest canvi pot ser força positiu si sabem aprofitar-lo convenientment, perquè s’ajusta prou bé a algunes de les nostres necessitats específiques. L’editor universitari no cerca únicament el rendiment econòmic, malgrat òbviament tampoc el defuig, perquè els ingressos són imprescindibles per mantenir la producció editorial, i més en aquests temps de crisi. Però la finalitat principal de les universitats, i també de la seva activitat editorial, està més associada als objectius fonamentals de les pròpies institucions: posar a l’abast dels estudiants universitaris materials docents de qualitat adients per al seu procés formatiu, difondre els resultats de la recerca mitjançant la publicació de llibres, revistes científiques i tesis doctorals, i publicar obres de caràcter cultural i divulgatiu que contribueixin a la transferència de coneixement des de la universitat a la societat, sense oblidar els productes institucionals i promocionals necessaris pel propi funcionament de la institució.

Alguns d’aquests productes, com els textos docents orientats a les titulacions universitàries, poden tenir una bona sortida comercial en el nou escenari plantejat pel llibre digital, però altres productes es veuran afavorits sobretot per la capacitat de difusió a través de la xarxa i pel reconeixement que això comporta per professors, investigadors i per la pròpia institució. Els repositoris institucionals i altres iniciatives comunes, com la llibreria electrònica de la Xarxa Vives o els repositoris cooperatius entre institucions, com el dipòsit de tesis doctorals en xarxa TDX, constitueixen exemples d’un valor incalculable. Les noves tecnologies i la difusió a través d’Internet poden ajudar a augmentar els ingressos, però segurament més important encara que això és l’efecte que tenen per la difusió de la producció científica que genera la universitat, una projecció que seria impossible d’aconseguir amb la publicació tan sols en paper.

El coneixement de les nostres universitats més enllà de les nostres fronteres, la captació d’alumnes d’altres països, fins i tot d’altres continents, per als estudis de postgrau, atrets pel coneixement de la producció científica i el prestigi de les nostres universitats, l’increment de les citacions dels nostres acadèmics, el posicionament de les universitats als «controvertits» rànquings… tot això és avui dia impensable sense la divulgació a través dels llibres, revistes i tesis que publiquen les nostres universitats. Les noves tecnologies i els suports digitals obren un camp enorme a la projecció de l’activitat universitària. El principal repte de futur serà doncs trobar la manera de finançar la publicació de qualitat en accés obert per fer de les nostres universitats un referent en un món cada vegada més obert i intercomunicat, és a dir, en un món on les universitats hauran de competir a escala global.

Joan Carles Marset
Cap del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona

Altres articles publicats a «L’espai de»

La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)