Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 07/04/2011.- El Diccionari Biogràfic de Dones és un caleidoscopi de la història dels territoris de parla catalana, que reflexa tot el que hem compartit en el passat a través de la riquesa de les vides de centenars de dones de diferents segles que van destacar per la seua trajectòria. Avui, en el Dia Mundial de la Salut, el Diccionari ret homenatge de manera especial a les metgesses i infermeres que van dedicar el seu treball a millorar la qualitat de vida dels altres.

Com a exemple d’aquestes dones trobem a Maria de la Concepción Aleixandre Ballester, qui fou mestra a més de metgessa. Aquesta valenciana va obtenir el títol de llicenciada en Medicina i Cirugía en juny de 1889, i es va ‘especialitzar en ginecologia. Traslladada a Madrid, on va guanya runa plaça de metgessa titular en l’hospital de la Princesa, va treballar en la Beneficència Provincial en la Casa de Maternidad e Inclusa, al mateix temps que mantenia una consulta popular.

Per la seua banda, Aurèlia Pijoan Querol va fer compatible la seua professió mèdica amb l’activisme polític a través del PSUC. Nascuda a Castelserà (Urgell) l’any 1910, va estudiar Medicina a les universitats de Barcelona i València i es va llicenciar el 1933.Va treballar al Laboratori Municipal de Lleida, on s’especialitzà en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. Tot i que va arribar a realitzar la tesi doctoral a la Universitat de Madrid sobre la immunitat del paludisme,  l’esclat de la Guerra Civil li va impedir presentar-la el setembre de 1936.

Altres metgesses presents al Diccionari són Maria Elena Maseras Ribera, Amparo Poch Gascón, Margalida Segura Segura o Manuela Solís Clarás. Així mateix, també es poden consultar en línia les biografies d’infermeres com Àngela Esteve Pérez -també activista política en l’àmbit carlí-, Àngela Graupera -també escriptora- o Teófila Madroñal Iglesias -infermera i miliciana.

Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les més de 600 vides, moltes d’elles indèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.

El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.