Maria Baldó Massanet
Font: Biblioteca de Catalunya. Barcelona
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma 22/02/2011.- Com a exemple de l’activisme femení, mostrem avui 20 biografies de dones que han dedicat les seves vides a l’activitat política. Dones de dretes, d’esquerres, sindicalistes,… totes elles incloses al Diccionari Biogràfic de Dones.
Com a exemple trobem a Maria Baldó Massanet, militant d’Esquerra Republicana. Va col·laborar en publicacions periòdiques, com «La Veu de Catalunya», «Una vegada», «Art jove», «Companya», etcètera. També va destacar en el conjunt de dones que donaren forma al primer moviment feminista català a inicis del segle XX. Signà entre altres, el «Manifest a les dones de Catalunya», al juliol de 1934. Fou vicepresidenta del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya i secretària general de «La dona a la reraguarda», secció del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Al 1939, s’exilià amb el seu marit i altres intel·lectuals i exiliats republicans com Rovira i Virgili i Pompeu Fabra a Tolosa de Llenguadoc, on va dirigir la residència d’intel·lectuals exiliats.
D’altra banda, Natividad Yarza Planas va estar afiliada al Partit Republicà Radical Socialista i esdevingué una destacada propagandista i membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del Districte IX de Barcelona. Més endavant però, abandonà el partit radical i es va afiliar a Esuerra Republicana de Catalunya. Va ser escollida alcaldessa a les eleccions municipals de Bellprat al gener de 1934, i esdevingué la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l’estat espanyol escollida per sufragi universal. Durant la guerra civil va ser miliciana amb els republicans lluitant al front i realitzant tasques de proveïment a les trinxeres, però finalment es va haver d’exiliar a França on va morir.
Maria Plaza Montaner, farmacèutica i mestra de formació, va ser militant del partit socialista i del sindicat Unió General de Treballadors (UGT). Per la seua banda, Margalida Retuerto advocada, fou secretària tècnica del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats (1978-82). Experta en Drets Humans, va participar en nombrosos congresos i seminaris en el marc de les Nacions Unides, el Consell d’Europa, el Parlament Europeu i actuà en algunes ocasions en representació del Consell General del Poder Judicial que la dugueren a ser membre del Comitè Espanyol contra el Racisme i del Comitè Nacional del 50 aniversari de la declaració dels Drets Humans.
Aquesta és una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les més de 600 vides, moltes d’elles indèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.
El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.