La Fundació Jaume Bofill (FJB) i la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) estan duent a terme una enquesta a estudiants universitaris sobre les seves condicions de vida i d’estudi, així com del recorregut de la seva trajectòria universitària. Via universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris és un projecte d’àmbit internacional, en el qual hi participen 19 universitats de 3 estats de l’arc mediterrani: Andorra, Espanya i França.

1. Per què una enquesta sobre els estudiants universitaris?

En les darreres dècades la universitat ha estat l’escenari de profunds canvis socials. El creixement exponencial d’estudiants matriculats a les universitats s’ha acompanyat d’una extraordinària diversificació del perfil socioeconòmic i cultural dels universitaris, així com d’una gran variabilitat de règims de dedicació a l’estudi i de vinculació amb el compromís d’estudiar. Les trajectòries universitàries són avui més diverses i plurals, i requereixen d’una mirada aprofundida sobre les condicions amb què els estudiants arriben, viuen i surten de la universitat.

Tot i que la universitat s’ha obert a uns sectors cada vegada més amplis de població, persisteixen iniquitats en l’accés, així com també són desiguals les condicions de vida i d’educabilitat durant l’etapa universitària. L’actual crisi econòmica ha posat de manifest algunes febleses del sistema universitari i la seva capacitat d’adaptació a les diferents realitats i necessitats dels seus estudiants.

Aquestes transformacions han acompanyat el procés de creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que en els darrers temps ha situat la qüestió de la participació estudiantil i l’equitat en un nucli molt rellevant de les polítiques de convergència.

En aquest mateix sentit, d’uns anys ençà s’ha posat de relleu la necessitat de generar coneixement fiable sobre els perfils dels estudiants i les seves característiques i condicions de vida, amb la fi d’orientar la presa de decisions sobre polítiques universitàries i assolir majors nivells d’equitat participativa.

Amb aquest objectiu, alguns països han creat observatoris i instruments d’investigació de la vida estudiantil universitària, i a Europa la xarxa Eurostudent (Social and economic conditions of student life in Europe) s’ha constituït com a referent en l’anàlisi sistemàtica de les condicions socioeconòmiques dels estudiants. A nivell espanyol, l’any 2011 es va realitzar la Encuesta de Condiciones de Vida y Participación de los Estudiantes Universitarios (ECoViPEU) amb finançament del Ministeri d’Educació i dirigida des la Universitat de València. Des de l’any 1989 França compta amb Observatoire de la Vie Etudiante (OVE), creat pel Ministeri d’Educació de França, que des de 1994 realitza una enquesta triennal de condicions de vida dels estudiants.

2. Com és l’enquesta Via Universitària?

El projecte està dirigit des de la Fundació Jaume Bofill i la Xarxa Vives d’Universitats compta amb un ampli equip d’experts provinent de diferents universitats i d’institucions. També compta amb un grup de representants d’estudiants de les universitats participants en el projecte, que contribueixen a incorporar la mirada dels estudiants en la definició i anàlisi de l’enquesta.

El mètode de recollida de la informació és l’entrevista individual mitjançant un qüestionari autoemplenat per Internet (CAWI) als estudiants universitaris, que reben de manera individualitzada i anònima a la seva adreça de correu electrònic. El qüestionari està disponible en català, castellà, anglès i francès. L’univers d’estudi el conformen de la totalitat d’estudiants matriculats a les titulacions de 1r cicle (Grau/Bàtxelor, Doble grau) i de 2n cicle (Postgrau, Master).

El qüestionari està dividit en 11 grans àmbits:

1) Estudis actuals
2) Accés a la universitat
3) Trajectòria universitària
4) Expectatives inicials respecte la universitat
5) Pràctiques d’estudi i resultats
6) Règim de dedicació a l’estudi
7) Condicions de vida
8) Participació cultural i social a la universitat
9) Valoració de l’experiència universitària
10) Expectatives futures
11) Mobilitat internacional

L’anàlisi de l’enquesta s’orienta a respondre tres preguntes clau:

1. Què volem conèixer de les trajectòries dels estudiants i pot contribuir a la millora de les polítiques universitàries?
2. Tothom gaudeix de les mateixes oportunitats? Com podem millorar les condicions per a l’estudi en termes d’equitat?
3. Com de diverses són aquestes trajectòries? Podem construir-ne una tipologia? Com és avui dia l’”ofici” de l’estudiant universitari?

3. Conèixer per proposar

L’enquesta ha de constituir una font de dades àmplia i rigorosa, que aporti informació rellevant sobre la vida universitària en el marc de la XVU, sobre les característiques dels estudiants i les condicions amb què es produeix el seu pas per la universitat.

Aquest coneixement ha de servir com a una eina per debatre sobre les decisions i orientacions de la política universitària i ha de contribuir en la definició de les propostes, estratègies i polítiques en l’entorn de l’educació superior.

Elena Sintes Pascual
Direcció executiva de Via Universitària

Altres articles publicats a «L’espai de»

Els MOOC avui. Perspectives des de la segona edició de XarxaMOOC (Robert Escolano i José Collado)
Els cursos intensius de català per a estudiantat estranger: una experiència modèlica del multilingüisme autocentrat (Rafael Castelló i Alfons Esteve)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)