L’origen de les organitzacions s’explica per raons diverses. Una xarxa d’universitats pot crear-se per fer front a necessitats més o menys urgents com ara agrupar-se per optar a subvencions que demanen, entre altres condicions, que hi hagi una varietat de membres sol·licitants o bé per posar en comú experiències en el camp de la recerca o de l’ensenyament.

Si ens fixem en el cas de la Xarxa Vives i recordem la seva creació observem que el que es buscava, i el que se segueix buscant, no és primordialment aconseguir avantatges en la competició internacional entre universitats. En tot cas, la competència per les ajudes públiques, pel lloc que s’ocupa en els diversos rànquings de qualitat o per la capacitat d’atreure investigadors brillants i bons estudiants, no semblen ser els objectius que la Xarxa es planteja en primer ordre.

L’objectiu principal de la Xarxa Vives té un caràcter que desborda els límits de la competència interuniversitària i al mateix temps és evident que la seva existència és un estímul a la millora de la qualitat dels seus membres.

Voldria posar l’èmfasi en un aspecte que pot interpretar-se com extrauniversitari, però que crec que en realitat forma part de l’essència de qualsevol universitat. La Xarxa Vives vol tenir un paper en l’articulació cultural de l’àrea lingüística catalana. Proposar-se una relació estable entre les universitats dels diversos territoris on es parla català implica el reconeixement del paper de les universitats en l’evolució cultural, en el sentit més ampli del concepte de cultura. Les universitats de la Xarxa reconeixem que tenim un paper en l’explicació del passat, en la definició del present i en el futur de la comunitat de la que formem part.

Aquesta voluntat de reconèixer-se membres i també de voler incidir en l’evolució d’una cultura que sabem pròpia, dóna un caràcter específic a la nostra agrupació. Perquè, efectivament, ens agrupem essencialment per alguna cosa extrauniversitària que ens uneix; ho fem sabent que es tracta d’una unió amb moltes potencialitats i també amb força dificultats.

En aquests moments hi ha una part del territori, el Principat de Catalunya, que viu carregat d’una forta il·lusió política. De les diferents accepcions que té la paraula il·lusió la que correspon al que vull expressar aquí és: «engrescament  que s’experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa».  Una majoria clara dels ciutadans del Principat estem ara mateix engrescats en la realització d’alguna cosa tan important com la consolidació de la plena sobirania nacional i en aquesta realització hi ha de tenir un paper important la universitat per una banda, i la relació amb els altres territoris de la catalanitat per una altra.

L’oportunitat de la Xarxa Vives creada per posar sobre el mapa universitari internacional la realitat de la cultura catalana, avui es veu reforçada amb l’objectiu de cultivar i consolidar la relació entre universitats que pertanyen a territoris que compartim llengua i que vivim situacions polítiques molt diferents.

La Xarxa Vives que avui agrupa membres que viuen en diferents estats, Espanya, França, Andorra, Itàlia, veurà aviat ampliada la seva internacionalitat gràcies a l’existència d’un estat català. Un estat que serà indubtablement un bon exemple pel que fa al respecte i a l’estímul de la diversitat cultural i lingüística. El suport als qui tenim la sort de viure una il·lusió és comú perquè sabem que les il·lusions i les esperances s’on un motor molt poderòs de millora de la qualitat universitat endins.

Tenim la fortuna de disposar d’una xarxa consolidada per l’experiència i per la voluntat. Ben segur que veurem i viurem com el seu paper serà, ara que una part del territori viu un procés engrescador, encara més interessant. La Xarxa Vives ha de ser un dels elements centrals en la reivindicació de la catalanitat en l’educació superior en una perspectiva internacional. Ens correspon assegurar el protagonisme adequat de la nostra llengua i la nostra cultura dins del conjunt de les universitat europees.

Tenim feina i tenim ganes de fer-la. Per molts anys!

Muriel Casals i Couturier
Presidenta d’Òmnium Cultural
Exmembre de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives (2002-2009)
Vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat Autònoma de Barcelona (2002-2005)

Darrers articles publicats a «L’espai de»
Xarxa de xarxes (Juli Peretó)
El I Campionat universitari de carreres d’orientació (Rafael García)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)
El repte de la fisioteràpia a Moçambic (Elisa Viñas i Carme Campoy)
En el camí cap al multilingüisme (Andreu Pulido)

Articles anteriors