Ara mateix, per mi la Xarxa Vives és sobre tot uns molts bon records i unes persones amb les segueixo sent amiga. Però és també la constatació del bon treball en xarxa entre acadèmics catalans.
Quan els catalans del Principat ens encaminem a viure en “un país normal”, és a dir ara que sabem que el somni de la sobirania política pot ser realitat, és molt important tenir ben present la nació catalana sencera. Saber que les universitats dels territoris que compartim llengua, història i cultura posem en comú una part de les tasques ens procura alegria i ens dóna moral.
Vaig ser la representant de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Comissió Permanent entre els anys 2002 i 2009. Va ser una de les tasques més agradables de les que em van correspondre com a membre de l’equip de govern de la meva universitat. Vaig treballar especialment en la Comissió de Publicacions on imaginàvem unes “edicions universitàries catalanes” i també vaig intervenir en la posada en marxa d’una Comissió de Relacions Internacionals amb l’objectiu de sumar esforços per mostrar-nos al món en tant que universitaris catalans. |