Com a professora d’universitat, tinc un compromís per complir que no és altre que el de formar les joves generacions amb valors que, a l’hora de realitzar el seu treball, ho facin tenint en compte el compromís social del qual són protagonistes. Amb aquesta premissa intento aplicar el concepte de responsabilitat social corporativa (RSC), tan utilitzat en els àmbits econòmics al món universitari.

En aquest sentit, la RSC intenta aconseguir a través de la contribució activa i voluntària dels subjectes implicats la millora social, econòmica i ambiental d’una organització, generalment amb l’objectiu de fer més profitosa la seva situació competitiva i valorativa i el seu valor afegit. El repte que em plantejo és com es pot aproximar aquest concepte al món universitari.

Doncs bé, aquesta translació de conceptes parteix de la idea que la universitat és molt més que docència i recerca i que, com a institució pública d’educació superior, no pot perdre mai de vista la seva responsabilitat social. Per aquest motiu, no només per obligació sinó també per compromís i sensibilitat, ha de donar exemple de com es poden implementar programes socials tant a nivell empresarial com compartint els valors propis de la vida universitària. No cal oblidar que el segle XXI ha fet que la societat rescati una sèrie de compromisos que els nostres joves universitaris han d’aprendre i de posar en pràctica, i que per a això compten amb equips docents que han de donar exemple en les aules transmetent els valors propis d’un món solidari i sostenible.

La pregunta ara és la següent: com pot una universitat ser socialment responsable? En aquest sentit, els criteris d’avaluació social s’han d’adaptar a diferents factors que influiran en la seva delimitació. Així, per exemple, la universitat s’ha de comprometre a desenvolupar programes d’igualtat que no discriminin per raó de sexe, religió o cultura, i ha de desenvolupar activitats que respectin la diversitat cultural recordant el principi d’universalitat que es troba a la base de la idea universitària. Ha de col·laborar en la integració dels discapacitats, adaptant les seves instal·lacions a les necessitats de les persones que volen accedir a l’educació, malgrat les seves mancances físiques o psíquiques.

Ha d’implementar programes d’universitat saludable que incorporin en la vida dels nostres universitaris una dieta sana, l’exercici físic, els beneficis de voluntariat que formen un col·lectiu que dedica el seu temps lliure a ajudar, col·laborant a través d’activitats sense cap tipus de contraprestació.

Totes aquestes actituds el dia de demà seran aplicades a la seva vida professional fent de la responsabilitat social, no un lema sense contingut, sinó una forma de vida.

Si bé és difícil trobar un catàleg que s’adapti a la diversitat d’activitats que es podrien dur a terme, les universitats podrien incorporar una sèrie de pautes comunes a una bona gestió social, oferint programes de conciliació per als seus treballadors que els permetin compaginar l’activitat acadèmica amb la vida personal. Així mateix, té un compromís amb els discapacitats a l’hora de contractar els seus empleats; no ha d’oblidar aquest col·lectiu que pot oferir serveis de la mateixa qualitat que qualsevol altre treballador, però que mostrarà als joves el valor de l’esforç i de la superació.

Un altre dels paràmetres que formen part de la RSC i que, per tant, el món universitari ha d’incorporar en el seu dia a dia, és la cura i el respecte del medi ambient. Per això, ha d’integrar en la seva gestió sistemes de reciclatge que siguin aplicats dins de les seves comunitats, així com l’ús d’energies netes que potenciïn el manteniment de l’equilibri entre els seus interessos i els de la societat.

Tot això s’ha de fer desenvolupant un comportament que ha d’anar més enllà dels mínims reglamentaris i que, per tant, ha de servir per optimitzar allò que li és exigible i així actuar per davant de les expectatives del que la societat espera d’ella. Al cap i a la fi, la universitat sempre ha estat revolució i compromís i per això no ha de deixar de banda aquestes dues premisses que l’han acompanyada al llarg de la seva història.

En el fons es tracta d’educar responsablement en cadascuna de les àrees en què es formen els nostres joves, ja que encara que és cert que els valors morals són inherents a la persona, a la universitat s’ha d’ensenyar a aplicar-los, no només en la vida quotidiana, sinó també en els llocs de treball que ocuparan un cop abandonin aquest entorn. Implantar models com el foment de la cooperació, la integració i la solidaritat és un deure que tots hem d’imposar en els nostres plans d’estudis, i és des de la formació i la transmissió de coneixements des d’on hem d’assolir aquest compromís.

Carmen Parra Rodríguez
Directora de la Càtedra d’Economia Solidària
Secretària General de la Universitat Abat Oliba CEU
cparra@uao.es

Altres articles publicats a «L’espai de»
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)