El llibre digital, també anomenat llibre electrònic, és una publicació que es difon en format digital, i que, per tant, necessita un dispositiu electrònic per a ser llegida. El que en principi podria ser contemplat com un simple avenç tecnològic, i res més, s’està convertint en tot un fenomen disruptiu quant al consum de la informació que té el paper com a suport de distribució.

La tecnologia disruptiva, a diferència de la tecnologia sostenible, és una tecnologia innovadora que trenca el statu quo del moment i permet millorar significativament un producte o un servei d’una manera que el mercat no espera. Representa un trencament radical –que no vol dir immediat– i implica el desplaçament de la tecnologia existent o la introducció d’un nou servei a la societat. Generalment, per tal de competir contra la tecnologia dominant i mirar de consolidar-se, la tecnologia disruptiva en els seus inicis presenta baixes prestacions. Millora progressivament i va ocupant els nínxols als quals la tecnologia establerta va renunciant, fins que finalment aconsegueix la major quota del mercat. Aquesta descripció teòrica sobre la tecnologia disruptiva la podem aplicar al món de l’edició i del llibre en paper: el llibre digital, amb les seves noves prestacions i nous serveis, i els nous dispositius de lectura o de consum de la informació estan fent que la tecnologia i l’ecosistema econòmic, social i cultural que gira al voltant del llibre en suport paper estiguin sent desplaçats. No és, però, un tema recent ni inesperat: des de fa uns quants anys moltes línies d’edició (per exemple, enciclopèdies) han estat eliminades del catàleg de les editorials davant de la puixança dels ordinadors i, en especial, d’Internet, que ha permès la creació de nous productes i de serveis impensables fa escassos anys. Però la tecnologia disruptiva encara no ha completat el seu camí. La recent aparició de nous aparells lectors i la seva progressiva millora assenyalen un nou pas: la resta del catàleg editorial en paper, sense cap excepció, acabarà sent desplaçat per l’entorn digital. Tardarà més o menys, hi haurà més o menys convivència entre el paper i el digital, però aquest s’acabarà imposant al primer.

La digitalització de la informació permet que els llibres es puguin llegir en multitud de dispositius electrònics, com ara ordinadors, telèfons mòbils, smart phones (o telèfons intel·ligents), lectors de llibres electrònics, tablets, televisors, etc. (ja sigui mitjançant consulta per streaming –o reproducció en temps real– o mitjançant descàrrega dels fitxers). A més (depenent de les característiques del dispositiu), es poden adquirir i es poden llegir des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. També, depenent de les característiques del dispositiu lector, l’usuari pot canviar la mida del text, prendre-hi notes, fer-hi cerques, desplaçar-se a pàgines concretes, enviar a imprimir, enllaçar amb informació externa, escoltar música, veure vídeos, consultar informació de diccionaris incorporats o vinculats, compartir la informació i notes en xarxes socials i moltes altres prestacions que s’anomenen enriquides. I també, gràcies a la digitalització de la informació, aquesta pot ser personalitzada en funció de les necessitats dels usuaris (en educació, per exemple) o bé d’interessos comercials (publicitat, per exemple).

El llibre digital també està transformant l’acció mateixa de llegir (i, igualment, el lector mateix). Actualment hi ha qui sosté que l’hàbit de lectura de la societat i, en especial, del jovent està en retrocés. Però és així, realment? Es llegeix menys ara que abans? Què entenem per lectura? Com la quantifiquem? Ara en general llegim més que mai, encara que no siguin llibres. El lector, a més, ha de saber com s’organitza la informació, com i on es troba, com hi pot interactuar i, sobretot, el seu paper ja no és passiu: ara té un paper proactiu, ja que participa en els debats de les obres, ajuda col·laborativament a crear-les, a esmenar-les, a actualitzar-les, etc. També és important considerar que el llibre o el diari ja no són una unitat tancada entre dues tapes, com una unitat d’informació estanca: els llibres o els diaris poden ser oberts, integrables i mesclables, ja sigui per part de l’autor, de l’editor o de l’usuari. Evidentment, també sorgeixen productes electrònics dirigits especialment cap a un tipus determinat de suport, com ara les novel·les per a mòbils.

L’any 2007 l’aparició del Kindle d’Amazon veié com els dispositius lectors de llibres digitals (dits també e-books o llibres electrònics) sortien del seu estat de letargia per a reivindicar el seu paper en l’entorn digital (tinguem present que el llibre electrònic començà a difondre’s el 1998). Aquests aparells lectors són uns dispositius fabricats especialment per a llegir llibres, diaris, revistes i altres documents digitals i tenen un disseny que imita la forma i les dimensions del llibre de paper. La majoria de models utilitzen l’anomenada tinta electrònica i presenten com a gran avantatge el fet que permeten la visió dels documents en condicions extremes de llum ambiental, ja sigui en la foscor o en plena llum solar. Les pantalles de tinta electrònica, a diferència de les pantalles típiques dels ordinadors, no emeten llum per a poder llegir els documents, per la qual cosa la vista no es cansa. Entre altres prestacions, a més de les esmentades anteriorment, consumeixen poca energia, pesen poc, poden emmagatzemar centenars de llibres descarregats, etc. Altrament aquests dispositius tenen en l’actualitat limitacions que els fan aptes només per a llegir llibres o diaris: tinta en blanc i negre, refrescament lent de les pantalles (que no permet veure vídeos), etc. El mateix concepte de lector de llibre electrònic ha implicat una certa controvèrsia: hi ha qui opina que com que la gent no llegeix, no té cap sentit un dispositiu dedicat a la lectura i que l’usuari preferirà un dispositiu amb més prestacions, com ara mòbils o tablets. Val a dir, però, que la tecnologia de la tinta electrònica està evolucionant i aviat disposarem de dispositius en color –flexibles o no– que també permetran veure-hi vídeo.

Al 2010, l’aparició de la tablet iPad d’Apple ha representat un nou pas vers la transformació del paper al digital. L’iPad és un ordinador en forma de taula plana i tàctil que està pensat més aviat per al consum d’aplicacions que no com un dispositiu per a crear continguts. L’experiència de l’usuari en aquest entorn és el que s’anomena «gratificant», ja que les prestacions, variades, poden ser altament enriquides amb vídeos, animacions, etc. Les tablets marquen un camí que el món de l’edició veu amb especial interès. Altrament, també hi ha qui considera que aquestes «aplicacions» són tancades i que acabaran esdevenint obsoletes, com ho són les aplicacions en CD, i que el futur ha de passar per internet. Per tant, anem cap a un entorn en què existiran multitud de propostes diferents i multitud de canals de distribució. Així, al costat dels llibres de paper, existiran llibres digitals, llibres enriquits, aplicacions, i s’avançarà cap a una convergència real entre diferents tecnologies: televisió, ràdio, llibres digitals, etc.

Respecte als llibres de paper, com que prèviament hauran estat digitalitzats (o ja seran digitals) ajustaran la seva oferta a la seva demanda real. Mitjançant la impressió sota comanda s’acabarà l’acumulació d’estocs de llibres per vendre i les anades i vingudes de llibres d’un magatzem a l’altre. Tot fa pensar que el llibre en paper conviurà amb el llibre digital durant un cert temps. A més, el paper com a objecte té un valor gens negligible. Per tant, de cara als editors, a més d’oferir llibres més o menys enriquits hauran d’oferir la possibilitat d’imprimir els llibres sota comanda, talment com si fos un factor premium d’una proposta digital. I ara, un altre aclariment, com que hi haurà infinitat de propostes diferents (com persones i estils cognitius diversos), una d’elles serà la simple lectura seqüencial. Per tant, no totes les propostes hauran de ser enriquides. Val a dir, però, que el preu de venda serà sensiblement diferent i, molt probablement, inferior a l’actual.Respecte a la cadena de valor del llibre, aquesta canviarà radicalment en relació amb l’actual, de manera que existiran múltiples cadenes diferents, nous interlocutors i també la modalitat, cada vegada més en alça, de l’autopublicació.

Malgrat que encara hi ha gent refractària a considerar que estem davant d’una tecnologia disruptiva, podem dir clarament que el llibre digital està implicant una reformulació de la distribució i del consum de la informació en la societat del segle XXI. Les grans empreses són les més reticents a admetre el canvi i neguen aquesta evidència o bé adopten el nou entorn sense canviar el model de negoci. Innovar no vol dir traslladar mimèticament la informació i la cadena de valor del paper al nou entorn digital ni mantenir captius els lectors, sinó que el nou entorn implica un nou paradigma en el món de l’edició i un nou model de negoci. I aquest és un dels problemes actuals: bona part dels sectors afectats encara no han trobat models alternatius viables econòmicament. I encara més, la competència és molt important i tecnològicament parlant està més ben preparada (grans operadores de telecomunicacions i grans empreses informàtiques). A més, ara realment estem en un mercat mundial. Tenim problemes però també oportunitats. El paper dels editors –que haurà de ser reinventat– serà el de saber donar valor afegit als continguts –i comercialitzar-los– en un món en xarxa i saber trobar el seu nínxol de mercat.

Per Josep M. Vinyes.

* Article publicat al número 6 de la revista BUC. Universitat. Cultura. Llibres, corresponent a la tardor de 2010.

Altres articles publicats a «L’espai de»
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)