Els darrers quatre anys he viatjat a Ghana i Gàmbia a donar classes en tres ocasions. Al mes d’octubre vaig tenir ocasió de conèixer un altre país africà, Moçambic, on vaig arribar per impartir l’assignatura de Fisioteràpia a la Salut de la Dona, en el marc del programa Fisiàfrica de la Xarxa Vives.

Un dels records més destacats de l’experiència és la motivació del grup d’alumnes a Moçambic en contrast als nostres alumnes d’aquí. Darrerament és molt comú trobar a les nostres universitats alumnes desmotivats, sense vocació, que passen durant el transcurs d’una classe dedicats a fer seguiment de les xarxes socials i les noves tecnologies. A més, a Quelimane vam tenir una rebuda immillorable per part de l’alumnat i el coordinador tècnic. La puntualitat va ser molt positiva, així com l’organització del propis alumnes amb el delegat i subdelegat, sempre pendents de les necessitats del grup i de les professores. Ens van fer un retorn molt emotiu, vaig tornar a sentir emoció per ser professora.

L’alumnat
En total hi van participar 33 alumnes, 30 homes i 3 dones, d’entre 25 i 45 anys d’edat. Quasi tots són pares o mares. Tots i totes treballen al sistema nacional de salut. Provenen de totes les províncies del país, això és molt destacable, perquè normalment els projectes de formació no són descentralitzats com el nostre. En aquest sentit, el programa és una bona oportunitat per moltes persones que ja estan dins el sistema de salut, per poder millorar les seves competències.

Els alumnes han mostrat una predisposició molt bona, una gran adaptabilitat al professorat estranger. Tenen moltes ganes de tenir materials docents, llibres especialitzats de fisioteràpia en llengua portuguesa, espanyola o anglesa. Nosaltres els vam deixar cinc exemplars i també uns quants llibres en PDF. En general volen aprendre totes aquelles àrees de fisioteràpia, però com és habitual, cada persona te unes inquietuds diferents. Alguns prefereixen la pediatria, d’altres la traumatologia, neurologia, la fisioteràpia a l’esport, fisioteràpia de la dona…

La seva preparació prèvia és un nivell de Tècnic Mitjà d’Ortropròtesis o Fisioteràpia. Per tant, són persones acostumades a tractar malalts. Alguns d’ells van estar formats amb ajuda de cooperació internacional per poder tractar als lesionats medul·lars i amputats durant la guerra.

Tot un repte
Vaig fer el viatge juntament amb la professora Salvà, encarregada de l’assignatura de Tècniques de Valoració, però totes dues vàrem treballat plegades, ja que la nostra experiència docent i d’atenció clínica cobreix ambdues disciplines.

En el meu cas, impartir l’assignatura en el context moçambicà ha estat tot un repte. M’explico: normalment la Fisioteràpia a la salut de la dona ja és complicada d’impartir a les universitats del nostre territori. Podem comprovar com no està present a tots els plans d’estudi de Grau de Fisioteràpia. De vegades trobem aquesta especialitat com una assignatura optativa, de vegades és una assignatura troncal, d’altres és obligatòria i també pot estar absent.

Vaig estar investigant abans del viatge, quines podien ser les necessitats formatives de fisioteràpia obstètrica, ginecològica, urològica, coloproctològica i fisiosexologia. Entenia que les disfuncions podien ser altres que a Europa. Volia adaptar els continguts a les necessitats. Desprès, en arribar a Quelimane vaig estar parlant amb l’alumnat perquè m’orientessin, i vaig parlar amb altres professionals (metges) del país.

En general, aquesta especialitat de la Fisioteràpia també va ser una novetat, igual que aquí. Van trobar molt interessant les possibilitats de tenir fisioterapeutes formats en aquesta àrea i poder treballar-la des de la prevenció i l’educació als programes de salut comunitària. També es van poder identificar diferents etapes al cicle vital de la dona, on es podia treballar incorporar aquest treball (prepart i postpart, menopausa, desprès de les intervencions quirúrgiques de les fístules obstètriques…).

L’experiència no hagués estat tan bona sense el suport de la Xarxa Vives, i tampoc hagués estat igual sense la casa meravellosa de la Missió dels pares Dehonians, i els pares que ens han tractat millor que les nostres mares. Ah, i la meva companya Agustina ha estat imprescindible per haver pogut desenvolupar la nostra missió dins el projecte.

Endavant Fisiàfrica!

Elisa Bosch
Universitat de les Illes Balears

Altres articles publicats a «L’espai de»

Valors educatius de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat (Loles Sanjuán)
Platja, xancles i, per què no, cursos d’estiu (Irina Sánchez)
Via Universitària, una enquesta per saber qui i com són els estudiants universitaris (Elena Sintes)
Els MOOC avui. Perspectives des de la segona edició de XarxaMOOC (Robert Escolano i José Collado)
Els cursos intensius de català per a estudiantat estranger: una experiència modèlica del multilingüisme autocentrat (Rafael Castelló i Alfons Esteve)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)