Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.-14.10.11.- El Diccionari Biogràfic de Dones ens presenta avui un recull d’històries de dones castellonenques que han sigut referents en diversos camps del coneixement com ara Matilde Salvador, Amàlia Fenollosa o Enriqueta Agut. Fins a 28 dones amb unes biografies intenses, referents de la història de les comarques de Castelló. Unes vides que són objecte, a més, d’una iniciativa de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, que ha convocat la segona edició del premi d’Investigació Històrica de les Dones a Castelló. El premi recull tots els treballs amb caràcter d’investigació, escrits en valencià o castellà, que siguen inèdits i originals, i que aborden la història de les dones a la província. Les persones interessades podran presentar els seus treballs fins el dia 2 de gener de 2012, a les 13 h. El guanyador serà guardonat amb 1.500 € i la publicació de l’obra.

Un bon exemple de les biografies que aplega el DBD és Matilde Salvador, compositora, qui als sis anys va començar els estudis de piano i als 18 es va titular al Conservatori de València. Al 1950 va donar a conèixer algunes de les seues composicions a París, i l’any 1974 es representà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu la seua òpera Vinatea. Aquest mateix any comença la seua tasca docent com a professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori Superior de Música de València. Va col·laborar com a crítica musical a diaris i revistes de Castelló, València i Catalunya. Va obtenir dues vegades el premi Joaquín Rodrigo de Composición Coral i el Joan Senent per la seua col·lecció de composicions per a veu i piano Planys, cançons i una nadala. Ha rebut nombrosos premis i distincions entre les què cal destacar la Medalla al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Universitat de València. Matilde Salvador mor a València el 5 d’octubre de 2007.

Al seu torn, Amalia Juana María Fenollosa Peris va ser novel·lista i poetessa. Va començar a escriure als 11 anys amb una dècima titulada La víctima de la caverna  i des d’aleshores no va abandonar la seua tasca creadora que abasta obra poètica, novel·lística i teatral.  Comença a publicar la seua obra a la premsa valenciana cap a l’any 1841, per després colaborar en diaris com La idólatra de Galicia (Santiago), La Gaceta Musical, El Polichinela i Juventud Española de Madrid i en altres moltes revistes i diaris de tota la geografia espanyola. A les seues obres critica l’estreta posició social que tradicionalment pateixen les dones mitjançant el moviment feminista de La Hermandad Lírica. Turmentada per un ambient familiar de membres de feble salut, s’allunya dels cercles culturals de la ciutat i minva la seua obra, a la què confereix un característic to pessimista i melancòlic.

Protagonista en un altre vessant va ser Enriqueta Agut Armer, qui va exercir com a mestra, republicana i feminista. Va participar en l’experiència d’educació popular de Misiones Pedagógicas, i va ser una dels membres més destacats de la delegació valenciana. D’estudiant va pertànyer a la FUE i, com a treballadora de l’ensenyament, al grup sindical marxista de la FETE. Políticament, va ser de les Joventuts d’Esquerra Republicana i del Front Popular Femení. Amb posterioritat, radicalitzaria les seues idees i seria membre del Partit Comunista (PC) (setembre 1936). Dotada d’una gran capacitat d’oratòria, va ser una de les oradores més actives de la València republicana, el que li proporcionarà el nom de «la palometa del Front Popular». La seua destacada participació en la campanya electoral a favor del Front Popular, va tenir continuïtat en nombrosos mítings, actes de caràcter propagandístic i manifestacions, de les quals és una mostra la del 8 de març de 1937, quan seria la portaveu de les dones davant del Govern Civil. Feminista convençuda, va ser secretària de l’Agrupació Femenina d’Esquerra Republicana i de l’Agrupació de Dones Antifeixistes, vaformar part de la redacció de la revista Pasionaria, i va col·laborar en l’escola d’adultes Lina Odena.

Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les més de 600 vides, moltes d’elles inèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.

El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.